Estimats Reis Mags,

Ja sabeu que no acostumo a demanar-vos béns materials, sinó que els meus requeriments tenen a veure amb cultura, sensacions, emocions... tot allò que pugui alimentar el pensament. Enguany, però, les meves peticions no pretenen enriquir l'esperit sinó guarir-lo.

No patiu, que no us demanaré un germanet per a l'Ares (aquesta jugada ja us la vaig fer i ves per on vau fer realitat el meu desig ara fa dos anys), però no em quedaré pas curta...

La meva petició d'enguany és tan o més ambiciosa. Ja us avanço que em sap greu donar-vos tanta feina (sóc conscient que en teniu a manta en aquesta època de l'any), però necessito de cor fer-vos-la i m'atreveixo a asseverar que no seré pas l'única que us faci aquesta jugada i en la seva carta als Reis us demani que feu mans i mànigues per esborrar el que sentim. Potser vosaltres, que sou màgics, sigueu els únics capaços de tornar la il·lusió als catalans, tots, sense distincions.

Sigui quin sigui el resultat de les eleccions d'ahir (escric abans no se celebrin), el clima enrarit que s'ha viscut a Catalunya des del 20 de setembre no desapareixerà en un tres i no res. Tant si els partits independentistes obtenen uns resultats similars o millors als del 27-S com si les formacions contràries a la independència arrasen en aquests comicis convocats des de Madrid, la feina a fer serà de tal magnitud que avui és difícil estar content i deixar-se endur per l'esperit nadalenc.

Ens trobem en l'escenari que ens trobem, no hi pot haver vencedors i vençuts (el que traspua l'"a por ellos" ha de ser història). En cas contrari, l'ambient atípic que enterboleix aquest Nadal podria contaminar el dia a dia dels catalans 'sine die' i aquest és el pitjor escenari possible. És indispensable que recordem que tots els ciutadans d'aquest país (siguem independentistes o no) estem al mateix bàndol. Tots volem viure millor. Però uns defensem que això només és possible en un país nou i altres, que a Espanya encara hi ha partida per jugar.

Els posicionaments són antagònics però estem obligats a entendre'ns i no ho farem a cop de bastó. Per això, estimats Reis, obriu els ulls que facin falta per resoldre fent política un problema polític.