Divendres passat escoltava una de les coordinadores del Gran Recapte d'Aliments, que enguany tindrà lloc els dies 1 i 2 de desembre, a la ràdio fent una crida a la ciutadania per tal que hi participi. No animava la gent a col·laborar-hi donant aliments i/o productes de primera necessitat (aquest és un segon pas que ja arribarà), sinó a apuntar-s'hi de voluntari (un primer pas indispensable perquè el Gran Recapte 2017 sigui una realitat).

A tres setmanes de la campanya estrella del Banc dels Aliments, l'entitat no comptava ni amb la meitat dels 26.000 voluntaris que necessita per fer-la possible. A què es deu aquesta situació anòmala? On tenim el cap que no ens recordem que tenim Nadal a tocar?

L'entrevistada (el nom de la qual no vaig poder anotar perquè conduïa mentre escoltava l'entrevista que li feien a RAC1) va ser molt prudent i es va limitar a dir que "tots plegats estem molt dispersos". En resum, va venir a dir, sense fer esment explícit al procés, que vivim dia a dia, no pensem en què passarà d'aquí a un mes quan no sabem ni què farem demà.

Cert és que la intensa situació política que vivim a Catalunya fa que hi hagi gent més preocupada de saber quina és la propera manifestació que toca que no pas de començar a preparar les festes de Nadal. És una opció ben legítima, però al meu entendre no ens hauria de fer perdre de vista que hi ha altres problemàtiques que mereixen la nostra atenció. Passi el que passi d'aquí al 21 de desembre, hi ha una realitat no desitjable per a ningú contra la qual hem de lluitar mentre faci falta: una de cada quatre persones necessita l'ajuda del Banc d'Aliments; necessita, en definitiva, la nostra ajuda.

Any rere any, el Gran Recapte i La Marató de TV3 són exemplars, tant per la magnífica tasca que fan com pels donatius que reben passant per la immensa quantitat de voluntaris que les fan possible. Fem que aquest 2017 no destaqui per tot el contrari. Fem que enguany la nostra solidaritat amb qui pateix, ja sigui perquè té serioses dificultats per posar un plat a taula com perquè pateix una malaltia, no minvi.