Qui més qui menys aquests dies està desconcertat. Pocs (ben pocs) són els que saben explicar què va passar a Catalunya la setmana passada. La gent del carrer, que desconeixem els detalls d'aquesta trepidant partida que és el procés, siguem independentistes o no, desconeixem quin és el camí que cal recórrer a partir d'ara.

El sector indepedentista, que divendres passat celebravava la declaració de la República Catalana, dimarts esperava la intervenció del president de la Generalitat (cessat per Madrid amb l'aplicació de l'article 155) des de Brussel·les a la recerca d'instruccions amb el mateix delit que un infant busca la mà de la seva mare en un entorn desconegut.

Però al meu entendre, el sector de la població contrari a la independència no pot cantar victòria, no pot donar el procés per liquidat. Qui és tan ingenu de creure que amb la celebració d'uns nous comicis (que es desenvoluparan en un context atípic: amb persones empresonades per les seves idees, el Govern escollit el 27-S cessat per forces polítiques que van obtenir el 26,43 % dels sufragis amb el vistiplau del PSC, amb l'autogovern de Catalunya tutelat... cal que segueixi?) els independentistes renunciarem a les nostres aspiracions?

No sé on som. Desconec quantes pantalles hem retrocedit ni tan sols si n'hem reculat cap. Ignoro quin és l'escenari que se'ns planteja, però en aquesta escenografia hi veig elements que m'entristeixen i em disgusten en gran mesura.

Us poso uns quants exemples d'aquests elements del decorat que avorreixo? El fet que Podemos hagi convidat a deixar el partit el seu líder a Catalunya, Albano Dante Fachin; el fet que pel que fa a Catalunya PP i PSOE siguin, amb certs matisos, el mateix; el fet que se'ns hagi aplicat un 155 d'alt voltatge i aquí com si res; el fet que les manifestacions unionistes, o com millor les vulgueu anomenar, acabin amb actes violents i que ningú els condemni; la manca de tacte que demostren el Gobierno i l'aparell de l'Estat (el títol de l'arxiu que la Fiscalia dilluns va enviar a la premsa n'és el darrer exponent)... Per ser honesta amb mi mateixa, també cal ser crític amb el moviment sobiranista, perquè els darrers esdeveniments ens han deixat, a tots, desconcertats en plena partida.