Gràcies. Moltes gràcies per l'immens rebuig a la violència que vau demostrar dimarts en una marxa silenciosa que passarà a la història per ser la manifestació més multitudinària que mai hagin vist els carrers de Tàrrega. Mai no us estaré prou agraïda per fer-me'n testimoni. Ser-hi, viure amb vosaltres moments tan intensos com aquest i els que vam sofrir diumenge, va fer que el pes que des d'aleshores m'omple el pit sigui una mica més lleuger.

Si hagués escrit aquest editorial dimarts al matí, com acostumo a fer, només hi hauria ràbia, tristesa i rancúnia. Sobretot després de sentir les mentides que diuen els dirigents espanyols del que l'1 d'octubre vam viure a Catalunya i, el que encara fa més mal, de sentir gent propera que calla (ai, els silencis còmplices!) o que justifica la brutal acció policial.

Però la vostra immensa mostra de civisme m'ha ajudat a trobar les forces per empassar-me les emocions tòxiques que faran que recordi aquesta setmana per sempre més i recuperar un cert positivisme (que potser s'esvaeixi aviat si res no canvia).

Les imatges que diumenge al matí van inundar els nostres mòbils i els mitjans de comunicació no tenen nom, són injustificables. No els vull dedicar ni una lletra més i prefereixo posar en valor el clima festiu que va  inundar la plaça Major al final del dia o la veritable marea humana que dimarts a la tarda va desfilar per davant de la caserna de la Guàrdia Civil tot regalant-los un gran símbol de la pau fet amb flors de paper en el més absolut silenci. Diria que la marxa, que va acabar amb una plaça de les Nacions sense Estat plena com mai xiuxiuejant 'Els segadors' al ritme del violí de Ramon Elias, era la medicina que molts necessitàvem com l'aire que respirem per seguir caminant.

Admeto que hores d'ara no veig la llum al final del túnel (i tenint en compte les noves que arriben de Madrid potser no la vegi mai). Per a mi la DUI, encara que la creguem legítima atenent els resultats de l'1-O, no és la millor solució. Però potser sigui l'única porta que trobem oberta els catalans (no sols independentistes) que defensem la llibertat i els drets fonamentals. Uns drets que la policia espanyola, per ordre d'un govern que s'omple la boca dient que vetlla per nosaltres, ha trepitjat.