Avui he somiat que les coses eren diferents a Catalunya. He somiat que la campanya electoral pel referèndum convocat per diumenge no s'assemblava en res a la que hem tingut. Aquesta no és la campanya que hauria volgut ni com a ciutadana ni com a periodista, i estic segura que la immensa majoria de la població em fa costat (ja sigui per voler el mateix que jo –tot seguit us en parlo– o bé per desitjar que simplement no es produís).

Des d'aquest setmanari hem procurat, com sempre, informar de tot allò vinculat al referèndum que afectava la nostra ciutat i donar veu a tothom qui tingués res a dir-hi (en aquest setmanari tothom hi és benvingut, defensi la ideologia que defensi). Però fer sentir les veus de tots els afectats aquest cop no ha estat possible, i no ho ha estat per incompareixença d'una de les parts. Els contraris a la independència de Catalunya, tant a Tàrrega com arreu, no han fet campanya pel no, directament han optat per fer campanya contra el referèndum i, en el cas que ens afecta, no ens han fet servir d'altaveu.

M'hauria agradat veure els nostres pobles i ciutats i els mitjans de comunicació de tot el país plens de debats, xerrades, mítings... oferint argumentaris clars i contundents tant a favor com en contra que Catalunya esdevingui un nou estat. M'hauria agradat veure un debat sa sobre una qüestió tan rellevant com la que tenim sobre la taula.

En canvi, hem hagut de veure com Fiscalia citava a declarar la nostra alcaldessa (igual que el 75 % dels batlles catalans) per haver signat un decret de suport al referèndum i facilitar el que vuit de cada deu catalans voldria (sortir d'aquest atzucac mitjançant les urnes). Hem hagut de veure com la Guàrdia Civil es presentava en mitjans de comunicació i impremtes a la recerca de paperetes i com escorcollava seus de la Generalitat. Hem tornat a ser testimonis de detencions per qüestions ideològiques. Ens hem hagut d'empassar com un exèrcit de policies nacionals i guàrdies civils desembarcaven a Catalunya per garantir la seguretat, com s'intervenien les finances de la Generalitat i s'intentava fer el mateix amb els Mossos d'Esquadra, com es tancaven pàgines web i es mirava de condicionar la informació que servíem els mitjans... En resum, hem estat testimonis privilegiats d'una repressió mai vista pels menors de 40 anys. Hem vist guerra bruta de la bona, de la que fins i tot Piuet (Piolín) n'ha sortit malparat.