Detesto escriure a cop calent. Sempre procuro apaivagar els ànims, deixar reposar les idees abans d'escriure'n res. Però aquests dies resulta impossible. Te'n vas a dormir mirant de pair una mesura, decisió o declaració i quan et lleves mig havent-ho aconseguit, et sorprenen amb una altra mesura, decisió o declaració que et torna a fer bullir la sang. El culpable, la maquinària repressiva de l'Estat espanyol, que des que el Parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat manté el peu sobre l'accelerador.

L'Estat que alguns volen imposar de totes totes que continuï sent nostre té el mode piconadora 'on'. El govern que capitaneja Mariano Rajoy farà mans i mànigues per impedir el referèndum convocat l'1 d'octubre. Ho demostra dia rere dia. 

Hi ha una dita que diu que el fi justifica els mitjans. Però, no. No pas quan aquests "mitjans" passen per violar drets fonamentalscom són la llibertat d'expressió, de premsa o de reunió. Ningú que es consideri demòcrata hauria d'aplaudir els passos que fa el govern del PP per molt legítim que fos "el fi".

Les estratègies "proporcionades" (diuen) de l'Executiu central per evitar les urnes l'1 d'octubre posen la democràcia espanyola a la cua d'Europa. I això no només hauria de posar els pèls de punta als independentistes (que ja tenim clar que aquest no és el país que volem) sinó al conjunt de la ciutadania. Les maniobres de Madrid no van solament en contra dels partidaris del sí, també van contra els seus, contra els que defensen el 'no'.

Formem part d'un Estat que s'entesta a resoldre un problema polític als jutjats. Hi porta tres de cada quatre alcaldes catalans, el president de la Generalitat i el seu govern, alts càrrecs de l'administració catalana o la mesa del Parlament i amenaça de dur-hi els ciutadans que ajudin a fer possible l'1-O, encara que tan sols sigui votant. Però l'extrema judicialització del conflicte poc fa per resoldre'l. Ans al contrari.

La corda s'ha tensat tant (per totes dues bandes, cal reconèixer-ho) que no és d'estranyar que cada dia hi hagi més catalans per als quals Espanya hagi deixat de ser l'Estat que volien, que ja no reconeixen l'Estat que diu que els defensa.