Enguany FiraTàrrega arrenca amb un espectacle inaugural "diferent". Dissemblant perquè no podem parlar d'espectacle ras i curt quan la proposta d'Ada Vilaró i Josep Perelló en traspassa les fronteres. A banda de demostrar que els límits entre l'art i la ciència no estan tan definits com a primera vista pugui semblar i de desenvolupar-se al llarg de 40 hores (sí, ho heu llegit bé), UrGENTestimar no és una peça simplement per anar a veure. És una peça de participació en majúscules.

Així doncs, si voleu formar part de la Fira, no us la podeu perdre. L'horari aquest cop no serà excusa, perquè podeu passar-hi a estones a partir de dijous a les 7 del matí.

Al llarg d'aquestes 40 hores Ada Vilaró i Josep Perelló ens volen demostrar com de necessari és, com d'urgent és, que ens estimem i alhora ens animen que recuperem l'espai públic com un lloc de trobada i de canvi de la societat. Dos missatges que prenen una nova dimensió després dels atemptats del 17-A, l'objectiu dels quals era just el contrari: generar odi, inseguretat i por.

Pel que fa a la necessitat d'estimar-nos, cert que qui més qui menys estima. Heu conegut mai algú que digui sense embuts que no s'estima ningú? No, oi? Però ens referim a la urgència d'estimar més enllà del nostre cercle íntim. Només si ens posem en la pell de l'altre, d'aquell que no coneixem, d'aquell que no pensa com nosaltres, d'aquell que no resa al mateix déu que nosaltres... tindrem anticossos contra l'odi que alguns pretenen sembrar. Només amb l'amor de bandera aconseguirem impulsar canvis per construir un món millor. Aquests dies n'hem estat testimonis amb gestos (el més impactant dels quals segurament sigui l'abraçada dels pares de l'infant mort a la Rambla amb l'imam del seu poble) que es gravaran als nostres cors i ments per sempre més.

Quant a la necessitat de viure l'espai públic en comunitat per tal de generar canvis, poca cosa més podem afegir després de les manifestacions que ciutats com Barcelona o Tàrrega van acollir dissabte passat per rebutjar el terrorisme sobretot, però també la islamofòbia o les polítiques que practiquen alguns. És al carrer on demostrem que no defallirem i que lluitarem. És al carrer on ens adonem que no estem sols. Fem que això sigui l'únic que no canviï.