Ja les tenim aquí. Ja marxem de vacances. Ja és hora de fer una aturada per desconnectar i renovar energia. Enguany per a mi arriben d'hora. Em sembla que va ser ahir que em reincorporava a la feina després de la baixa per maternitat i ja som a l'agost! Segur que el Pau, la meva mà dreta a Nova Tàrrega, no pensa pas el mateix. Hi posaria la mà al foc i no em cremaria.

Tots els canvis que va patir el setmanari el setembre de 2016 a mi em van enxampar amb el cap en una altra banda (entre biberons i bolquers), però ell els va patir de ple. Malgrat que me n'anava havent fet els deures, les transformacions generen incògnites, neguits, incerteses... i nosaltres no en vam quedar al marge. Ell hi va haver de bregar i ho va fer bé (no en tenia cap dubte). La prova és que la primera Nova Tàrrega en color va sortir al carrer el dia previst i tal com havíem planejat. El 80 % d'aquest mèrit és seu.

Com ho és que em costés tan poc reenganxar el ritme quan vaig tornar a seure davant de l'ordinador des del qual m'adreço a vosaltres setmana rere setmana. El retorn no podia ser més senzill i en qüestió de dies es va esvair la sensació de la qual us parlava en el primer editorial de l'any, que titulava El cor dividit. Diria que li he dit uns quants cops, però fa que el dia a dia sigui tan fàcil que es mereix que tothom ho sàpiga. Per això avui li dic públicament: GRÀCIES.

Ens n'anem havent incorporat nous col·laboradors aquest estiu que s'afegeixen a la nostra gran família de col·laboradors. Aquestes incorporacions ens parlaran de cultura en majúscules i de nutrició. Ens referim a Montserrat Aloy i Albert Claramont, que signen plegats l'espai Finestres, i a Mercè Carbonell, que a Versió sana ens recomanarà receptes tenint en compte les propietats dels seus ingredients fonamentals.

Marxem de vacances amb els canvis que ara fa un any teníem al tinter ja consolidats. Però us prometem que les nostres ganes de millorar i de créixer no han anat enlloc; elles no fan vacances.

Bon estiu i fins al 18 d'agost!