"Fins i tot els independentistes tenen dubtes." Deia dimarts al matí a El món a RAC 1 l'excap de llista de la CUP Antonio Baños. Hores d'ara tots en tenim, siguem o no independentistes, siguem de dretes o d'esquerres. Em sembla que fins i tot en tenen els que asseguren per activa i per passiva que l'1-O no passarà res (a què treu cap si no la seva insistència i/o l'enduriment del seu discurs?). Tenim tants interrogants que necessiten resposta que encara que féssim un tercer grau al Govern al complet durant hores no els aconseguiríem respondre tots.

Els tres mesos que falten per al dia assenyalat es faran molt llargs i feixucs. Seran tres mesos durant els quals la corda es tensarà tant que es podria trencar en qualsevol moment. Si ho arribarà a fer o s'aguantarà d'un fil, vet aquí la incògnita.

Diria que aquesta sensació de vertigen la tenim tots, formem part dels dos milions de personalitats que cada 11-S hem sortit al carrer per reclamar el nostre dret a decidir el futur de Catalunya, dels que s'han quedat a casa perquè no combreguen amb la causa o dels que els toca liderar el procés i mullar-se de veres. No se n'escapa ningú, perquè en això de tenir por, en això de dubtar, la condició humana és democràtica de debò.

Però malgrat tenir dubtes sigui normal i lícit, si de debò creiem que ara tenim l'oportunitat de millorar les regles del joc i d'establir un nou pacte amb l'Estat espanyol (sigui dins o fora de les seves fronteres, això ja ho veurem el 2 d'octubre) no ens podem arronsar. Però si ho fem i la por ens doblega, cal que ens apartem i deixem pas. Sense retrets.

"Hi ha algú que no vulgui un futur millor per a ell i els seus fills?", demanaven als assistents al primer acte de la plataforma Esquerres per la Independència a l'Urgell Albert Botran (CUP) i Joan Tardà (ERC). Partint d'aquest argument, tots dos, juntament amb Isabel Sala (Procés Constituent), van intentar treure les pors de l'audiència, pors que justament alimenten els partidaris del no (de no votar), els quals, lluny de saber resoldre el "problema", han contribuït a fer-lo més gros. Fer marxa enrere és impossible. Ja només podem caminar endavant, malgrat dubtar, malgrat tenir por.