Deia fa dues setmanes en aquest mateix espai que perquè una relació de parella funcioni és fonamental que els membres comparteixin el punt de vista amb què es miren el món o, almenys, que no estiguin als antípodes. Això també val en política. Si es formalitza una unió de dos partits que tenen més diferències que semblances, tard o d'hora, tot acaba saltant pels aires. En tenim proves a casa nostra.

Seguint amb aquest símil us diré que quan m'assabento de la trencadissa d'una parella i que un dels membres ha trobat nou company o companya de viatge sempre em sorprèn. Deu ser perquè sóc dels que creu que val més estar sol que mal acompanyat, deu ser perquè sempre que he acabat una relació mai ha estat per terceres persones, deu ser perquè un cop rubricat el punt final necessitava temps per a mi... se'm fa estrany això d'enllaçar relacions, canviar de parella com qui canvia de samarreta. Ho dic sense ànim d'ofendre ningú. Això també passa en política, com hem pogut veure.

Deu dies és el temps que CiU (avui PDeCAT i Demòcrates) ha necessitat per canviar de soci a l'Ajuntament de Tàrrega. Després de partir peres amb el PSC, ara governa amb ERC-MES, un company amb qui, als meus ulls i als d'una bona part dels targarins, té molt en comú. CiU i ERC fan bona parella, tenen enfocaments comuns, tant pel que fa al model de ciutat com al model de país que volem. Però malgrat que els fonaments d'aquesta relació semblin ben sòlids, hem d'evitar creure que aquest matrimoni serà per sempre. Com en la vida real, cal treballar dia rere dia perquè una unió sigui estable i saludable.

Ningú no posa en dubte la capacitat d'entesa d'ambdues formacions. De fet, en els dos darrers anys han demostrat que s'avenen força (hi ha un bon grapat d'acords que ho avalen). Però sí que hi ha qui posa en dubte la idoneïtat del pacte de govern o almenys del moment en què es produeix. Hi ha qui diu que ambdós partits han flirtejat des del primer dia i l'acord formalitzat aquests dimarts es veia a venir de lluny, però n'hi ha que pensen que és una equivocació que els passarà factura. També n'hi ha que llegeixen el que ha passat a l'Ajuntament en clau nacional, albirant què pot passar a Catalunya l'1-O. Esperem que sigui per a bé, per al bé de Tàrrega i la seva gent.