La premsa comarcal, opció de futur, opció d'èxit

Si em demanen perquè sóc periodista no sé què respondre. Sóc incapaç de recordar què em va fer triar aquest camí professional, però tenia clar que o tirava per aquí o no sabia per on anar. Ho vaig explicar dissabte passat a Igualada en el marc de la 10a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, on vaig participar a la taula rodona "Joves Periodistes i Premsa Comarcal".
Tot i que de joveneta somiava ser corresponsal de guerra, primer, i periodista musical, més tard, la vida em va conduir cap a la premsa comarcal, una premsa cabdal (tot i que aleshores no ho sabia).
Si fa 20 anys m'haguessin dit que avui seria aquí, m'hauria sentit decebuda. Com qualsevol adolescent tenia el llistó més amunt i per res del món hauria dit que la meva fita professional era dirigir una publicació com la nostra. En aquella època m'hauria estimat més treballar en un gran mitjà, com la majoria dels estudiants de periodisme o comunicació. Per què la premsa comarcal no és el caramelet que hauria de ser per als futurs professionals de la comunicació? És una de les qüestions que es van posar sobre la taula durant la convenció. Una jornada que va permetre concloure que la premsa comarcal i local, tot i que no és atractiva per als joves, és una excel·lent opció de futur.
Mitjans com Nova Tàrrega expliquem el dia a dia de l'entorn més immediat, donem veu als seus ciutadans, i ho fem amb professionalitat i rigor. Els futurs periodistes haurien de saber que treballar en un mitjà comarcal és pressió, com en un mitjà generalista, però també és estima i dedicació vers el territori més proper i, a diferència dels nostres germans grans, és contacte directe amb el lector (tot i que això pugui ser una arma de doble tall). Com a comunicadors, el millor que ens pot passar és que els lectors facin seus els continguts que expliquem, i això passa a la premsa de proximitat. Però els propis mitjans comarcals hauríem d'incrementar la nostra autoestima i defensar a ultrança el paper que juguem en la societat perquè no tenim res a envejar als més grans. Som una opció de futur i una opció d'èxit.
Tot i que de joveneta somiava ser corresponsal de guerra, primer, i periodista musical, més tard, la vida em va conduir cap a la premsa comarcal, una premsa cabdal (tot i que aleshores no ho sabia).
Si fa 20 anys m'haguessin dit que avui seria aquí, m'hauria sentit decebuda. Com qualsevol adolescent tenia el llistó més amunt i per res del món hauria dit que la meva fita professional era dirigir una publicació com la nostra. En aquella època m'hauria estimat més treballar en un gran mitjà, com la majoria dels estudiants de periodisme o comunicació. Per què la premsa comarcal no és el caramelet que hauria de ser per als futurs professionals de la comunicació? És una de les qüestions que es van posar sobre la taula durant la convenció. Una jornada que va permetre concloure que la premsa comarcal i local, tot i que no és atractiva per als joves, és una excel·lent opció de futur.
Mitjans com Nova Tàrrega expliquem el dia a dia de l'entorn més immediat, donem veu als seus ciutadans, i ho fem amb professionalitat i rigor. Els futurs periodistes haurien de saber que treballar en un mitjà comarcal és pressió, com en un mitjà generalista, però també és estima i dedicació vers el territori més proper i, a diferència dels nostres germans grans, és contacte directe amb el lector (tot i que això pugui ser una arma de doble tall). Com a comunicadors, el millor que ens pot passar és que els lectors facin seus els continguts que expliquem, i això passa a la premsa de proximitat. Però els propis mitjans comarcals hauríem d'incrementar la nostra autoestima i defensar a ultrança el paper que juguem en la societat perquè no tenim res a envejar als més grans. Som una opció de futur i una opció d'èxit.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari