El que no vulguis per a tu...

Ja se sap que mai no es fa tot al gust de tothom. Per molt que t'hi escarrassis, per molt que sospesis els pros i els contres de cada decisió que prens, per petita que sigui, no hi ha manera: sempre hi haurà algú que trobarà motiu de queixa, rellevant o insignificant, que farà ombra (molta o poca depèn de qui entoma la crítica) a una bona feina d'hores, dies, setmanes, mesos o anys (i goso dir bona perquè no pot ser d'altra manera si s'hi posen ganes i dedicació. O és que n'hi ha que volen fer la feina malament a consciència?).
Passa sempre, tant si escrius un breu article com si coordines una publicació sencera, tant si organitzes una senzilla festa d'aniversari com la festa major del teu municipi. Si la teva feina té contacte directe amb la gent, hi estàs exposat. Per tant, resulta útil partir d'aquesta premissa si és que no vols deixar-te esclafar per les crítiques.
Amb aquest plantejament, però, no vull esperonar ningú a fer la feina de qualsevol manera. "Si sempre n'hi haurà que la desaprovin per què invertir-hi tants esforços?", podeu preguntar-vos. Perquè paga la pena, us diria sense cap mena de dubte. Paga la pena sentir que s'ha fet tot el possible per fer-ho bé i perquè només d'aquesta manera potser, i només potser, ens arribi alguna felicitació entre els comentaris.
De vegades, massa cops en el món d'avui dia, cal recordar-ho per tirar endavant. Per què ens costa tant poc desmuntar a crítiques la feina dels altres i tant tirar-hi una floreta quan el resultat ens agrada? No ho sé, però no m'agrada.
Per això intento ser agraïda amb la gent amb qui treballo quan em faciliten la feina o quan el resultat de la nostra simbiosi em satisfà de la mateixa manera i amb la mateixa periodicitat que ho pugui fer quan el resultat no és el que esperava. Crec que és de rebut. Crec fermament en allò que diu que "el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú" i miro de posar-ho en pràctica dia a dia encara que, de vegades, tampoc no me'n surti. Alhora que procuro serrar les dents abans de parlar, perquè tot té una o diverses explicacions i perquè sé de primera mà que fer les coses al gust de tothom és impossible.
Passa sempre, tant si escrius un breu article com si coordines una publicació sencera, tant si organitzes una senzilla festa d'aniversari com la festa major del teu municipi. Si la teva feina té contacte directe amb la gent, hi estàs exposat. Per tant, resulta útil partir d'aquesta premissa si és que no vols deixar-te esclafar per les crítiques.
Amb aquest plantejament, però, no vull esperonar ningú a fer la feina de qualsevol manera. "Si sempre n'hi haurà que la desaprovin per què invertir-hi tants esforços?", podeu preguntar-vos. Perquè paga la pena, us diria sense cap mena de dubte. Paga la pena sentir que s'ha fet tot el possible per fer-ho bé i perquè només d'aquesta manera potser, i només potser, ens arribi alguna felicitació entre els comentaris.
De vegades, massa cops en el món d'avui dia, cal recordar-ho per tirar endavant. Per què ens costa tant poc desmuntar a crítiques la feina dels altres i tant tirar-hi una floreta quan el resultat ens agrada? No ho sé, però no m'agrada.
Per això intento ser agraïda amb la gent amb qui treballo quan em faciliten la feina o quan el resultat de la nostra simbiosi em satisfà de la mateixa manera i amb la mateixa periodicitat que ho pugui fer quan el resultat no és el que esperava. Crec que és de rebut. Crec fermament en allò que diu que "el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú" i miro de posar-ho en pràctica dia a dia encara que, de vegades, tampoc no me'n surti. Alhora que procuro serrar les dents abans de parlar, perquè tot té una o diverses explicacions i perquè sé de primera mà que fer les coses al gust de tothom és impossible.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari