Al meu poble només hi ha un local amb capacitat per acollir un centenar de persones o més a banda de l'església, com estic segura que passa en molts altres si és que en tenen la sort. Però el poliesportiu municipal no té ni l'acústica ni el caliu idonis per acollir el concert solidari per La Marató dels alumnes de l'escola, els recitals que organitza l'Ajuntament o la trobada de corals anual. Esdeveniments com aquests potser es deixen de fer d'ara en endavant als temples dels municipis que pertanyen al bisbat de Solsona.

El nostre bisbe, Xavier Novell, "tip de veure el que no toca a les nostres esglésies" així ho va anunciar en la glossa dominical de diumenge passat. Des d'aleshores ja es poden consultar a la pàgina web del bisbat els 'Criteris per a l'ús de les esglésies i les capelles per a actes extralitúrgics'.

La notícia no ha deixat indiferent ningú. La prova és que aquest dimarts se'n feien ressò nombrosos mitjans de comunicació (fins i tot va ser el titular de portada del diari Segre de dimarts!). De ben segur que hi ha defensors de la proposta del bisbe Novell, que comparteixen l'argument que malgrat el costum estès caldria limitar els actes extralitúrgics que es duen a terme a les nostres esglésies. Però també hi ha molta altra gent que s'ha posat les mans al cap en conèixer les limitacions que s'estableixen en considerar que fan un flac favor a l'Església.

De fet, en uns temps que els temples religiosos catòlics només tenen problemes d'aforament durant els casaments o els enterraments de persones joves o molt estimades, potser no sigui la decisió més adient si el que és busca és apropar la gent a l'Església. Al meu entendre, posar barreres generarà rebuig per molt bones que siguin les intencions del bisbe.

Amb això no vull pas dir que els rectors s'hagin d'agenollar davant qualsevol proposta que els arribi, sobretot si no són respectuoses amb l'espai que les acull. Però tenint en compte que som molts els que entenem les esglésies com a pròpies, com un espai public més (que ajudem a finançar entre tots, no ho oblidem), de vegades l'únic del poble (encara que el bisbe creu el contrari), limitar-hi l'accés potser acabi suposant tancar-ne les portes a la societat.