El projecte del pressupost del Govern espanyol per al 2017 inclou la tan reivindicada rebaixa de l'IVA cultural (de la qual en quedava sorprenentment al marge el cinema). Hauríem de veure aquest gest de l'executiu de Rajoy com una mostra de sensibilitat vers la cultura? Voldria entendre-ho així, però en tinc seriosos dubtes. I no sóc sola.

Aquest cap de setmana, en el qual hem celebrat un esplendorós Sant Jordi de dos dies, he comprovat que hi ha força gent que no valora la cultura com el que és: una eina indispensable per al desenvolupament de l'ésser humà.

Si bé és cert que quan els recursos escassegen ens veiem obligats a prioritzar, tenir cura dels nostres infants suposa moltíssim més que garantir-los una alimentació suficient i saludable i un sostre on créixer. La criança dels nostres fills inclou infinitat de deures, un dels quals és alimentar el pensament, el seu esperit crític... i una de les millors eines que tenim a l'abast pares, educadors i tota la societat per fer-ho és la cultura. CULTURA entesa com el coneixement, l'art, les creences, la llei, la moral, els costums i tots els hàbits i habilitats que hem adquirit amb el pas del temps i que ens defineixen com el que som.

D'aquí que no entengui comentaris que posen en dubte la finalitat de Lo Closcamoll - el Festival de Música Familiar de Ponent, celebrat dissabte passat. "No és una festa per als nens, sinó per als pares", he sentit dir.  És, com el seu nom indica, una festa per a la família: una oportunitat única perquè pares i fills gaudim de la música, els contes... i tantes altres activitats culturals que l'Associació Agrat prepara amb molt d'encert (sigui dit de passada) plegats i en comunitat, en societat.

Passar el dia a Lo Closcamoll o passejar pel Mercat de Roses i Llibres a la recerca del llibre idoni és, al meu entendre, tan necessari per educar els nens com ensenyar-los a menjar bé. Sortosament, som molts els pares que ho veiem així. Una prova és que Lo Closcamoll traspassa les fronteres targarines i atreu famílies de tot Ponent i més enllà. I sabeu què? Estic contenta que la meva mare també ho entengués així i fes mans i mànigues perquè els seus fills poguéssim gaudir de la cultura.