Tres dies sense aigua

La setmana passada al poble vam estar tres dies (encara que no seguits sinó amb una pausa d'unes quantes hores) sense aigua a causa d'una doble trenca a la canonada general. Van ser tres dies de bojos: sense aigua per beure ni cuinar, sense poder-se dutxar ni tan sols rentar-se les mans, sense poder fregar ni fer la bugada.
Quan et quedes sense aigua, igual que quan marxa la llum, t'adones que no valorem prou les comoditats que formen part de la nostra vida quotidiana i que, sense aigua o llum, tot se'ns trastoca (i no pas poc). Us imagineu, doncs, com seria el nostre dia a dia sense aigua corrent a casa? Horrible, oi?
Hi ha famílies que no fa falta que s'ho imaginin perquè ho pateixen, els toca malviure sense aigua corrent (i segurament també sense electricitat ni cap mena de subministrament per escalfar-se). Són famílies amb greus dificultats econòmiques, sense diners per fer front al pagament dels subministraments bàsics.
D'aquí que, des del meu punt de vista, calgui aplaudir les administracions i empreses que posen el seu granet de sorra per lluitar contra la pobresa energètica i per garantir un mínim de dignitat a les unitats familiars que passen severes dificultats econòmiques.
L'Ajuntament de Tàrrega és una de les administracions que no desatén les famílies més vulnerables. Prova d'això és que en el Ple del mes de gener es va aprovar una moció presentada per l'equip de govern a favor del compliment de la llei catalana contra la pobresa energètica (una de les tantes lleis aprovades pel Parlament que el govern espanyol ha tombat enviant-les al Tribunal Constitucional, per cert). La mesura demanava, entre altres, acords amb les empreses subministradores. El primer no ha trigat a arribar.
La setmana passada l'Ajuntament va signar un acord amb Sorea, concessionària del subministrament d'aigua de boca al municipi, mitjançant el qual l'empresa es comprometia a crear un Fons de Solidaritat de 3.000 euros anuals per eximir del pagament de les factures del consum d'aigua a les unitats familiars que no puguin fer-hi front. Espero que cap família que ho necessiti en quedi al marge, per dignitat, per humanitat.
Quan et quedes sense aigua, igual que quan marxa la llum, t'adones que no valorem prou les comoditats que formen part de la nostra vida quotidiana i que, sense aigua o llum, tot se'ns trastoca (i no pas poc). Us imagineu, doncs, com seria el nostre dia a dia sense aigua corrent a casa? Horrible, oi?
Hi ha famílies que no fa falta que s'ho imaginin perquè ho pateixen, els toca malviure sense aigua corrent (i segurament també sense electricitat ni cap mena de subministrament per escalfar-se). Són famílies amb greus dificultats econòmiques, sense diners per fer front al pagament dels subministraments bàsics.
D'aquí que, des del meu punt de vista, calgui aplaudir les administracions i empreses que posen el seu granet de sorra per lluitar contra la pobresa energètica i per garantir un mínim de dignitat a les unitats familiars que passen severes dificultats econòmiques.
L'Ajuntament de Tàrrega és una de les administracions que no desatén les famílies més vulnerables. Prova d'això és que en el Ple del mes de gener es va aprovar una moció presentada per l'equip de govern a favor del compliment de la llei catalana contra la pobresa energètica (una de les tantes lleis aprovades pel Parlament que el govern espanyol ha tombat enviant-les al Tribunal Constitucional, per cert). La mesura demanava, entre altres, acords amb les empreses subministradores. El primer no ha trigat a arribar.
La setmana passada l'Ajuntament va signar un acord amb Sorea, concessionària del subministrament d'aigua de boca al municipi, mitjançant el qual l'empresa es comprometia a crear un Fons de Solidaritat de 3.000 euros anuals per eximir del pagament de les factures del consum d'aigua a les unitats familiars que no puguin fer-hi front. Espero que cap família que ho necessiti en quedi al marge, per dignitat, per humanitat.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari