La nostra societat és un combinat perfecte de tradició i modernitat. Som com som avui dia gràcies al nostre passat, per molt que en reneguem. D'aquí que els costums que ens defineixen com a col·lectiu, amb més o menys anys a l'esquena, tinguin cabuda en ple segle XXI.

Però quin és el secret perquè les nostres tradicions no hagin passat a la història i es mantinguin vives amb els anys? Al meu parer, la clau passa per modernitzar-les, per actualitzar-les, per posar-les al dia, en la mesura justa per tal que no perdin la seva essència i alhora incorporin el sentir dels més joves.

La festa dels Tres Tombs de Tàrrega és un bon exemple d'aquest equilibri entre passat i present. És una bona mostra de tradició actualitzada. Com explicaríem sinó que la festa més antiga de la ciutat (segons el president de la Societat de Sant Antoni Abad, Alejandro Domingo, data del segle XIV) any rere any aplegui tant de públic i participants? A què es deu sinó l'elevat nombre de carrosses (totes molt ben decorades i algunes amb un notable esperit crític) que hi desfilen?

Enguany, a més a més, la Societat de Sant Antoni Abad de Tàrrega ha fet un pas més per posar al dia la primera gran festa de l'any a la ciutat després de Nadal. Per primer cop ha distingit com a pendonista una dona. La festa aquest cop "ha trencat esquemes", en paraules d'Alejandro Domingo, el qual va manifestar la seva voluntat perquè aquest fet es repeteixi en un futur.

Celebro que els Tres Tombs per fi hagin trencat la barrera de gènere, ja que el fet que Blandina Martínez lluís el pendó de Sant Antoni no només és un reconeixement de la festa a qui fou el seu marit, Albert Rosinés (impulsor dels Tres Tombs i defensor de la pagesia), sinó que també l'hem de llegir com un homenatge a totes les dones pageses i ramaderes, a totes aquelles dones que han treballat durament a les explotacions familiars. És un pas més cap a la igualtat de gènere també al camp.

Ja començava a ser hora que el propi sector –tradicionalment vinculat al gènere masculí– reconegués la ingent tasca de les dones en el sector primari, un sector que n'exigeix la dignificació.