Una notícia difícil d'explicar

Necessitava una bona dosi de cafeïna després d'una nit mig en vetlla. Doble. Però el cor em deia que abans d'anar-la a buscar passés per l'oficina per si hi havia res urgent. Arribo esperitada i, de sobte, el temps s'alenteix. Em donen una notícia que em costa d'empassar. Encenc l'ordinador i obro el correu electrònic. Un missatge del director de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, Carles Quevedo, de primeríssima hora del matí m'ho confirma i em fa tocar de peus a terra. En Gener Gonzalvo, arxiver, historiador i col·laborador de la 'Nova Tàrrega' és mort.
És una d'aquelles notícies difícils d'explicar, que no ens agrada contar, i menys encara quan es tracta de persones joves (perquè a 58 anys podia quedar-li molta corda encara al Gener) i que apreciem.
Malauradament en poc temps, aquest setmanari ha hagut de narrar la mort de dos dels seus col·laboradors: la d'Aurora Basomba, la nostra futuròloga des del 2013, que va morir el passat mes de novembre també als 58 anys; i ara la de Gener, que durant anys ens ha enviat periòdicament els seus articles sobre història, una de les seves grans passions.
Encara recordo el primer dia que em va venir a veure quan tot just acabava d'aterrar a la ciutat i a la revista. Després d'una aturada tenia ganes de tornar a col·laborar amb nosaltres. Tenia, en definitiva, moltes ganes de continuar donant a conèixer la nostra història. Aquell dia em va explicar una mica la seva, d'història, perquè m'ubiqués.
Des d'aleshores havia reprès el seu vincle amb nosaltres i, de tant en tant, em feia una visita per exposar-me el següent tema sobre el qual volia treballar. De raons per escriure no li'n faltaven. En tenia tantes que abans de l'estiu havíem pactat que amb el nou disseny de la revista publicaríem un article seu cada mes. L'acord el feia feliç i a nosaltres també, ja que no podem menystenir els coneixements dels que ens han precedit i en Gener, com a primer director de l'arxiu i encarregat de posar les bases del que aquest equipament és avui dia, bé s'ho mereixia. Llàstima que el destí ens hagi fet, a tots, aquesta mala passada. Reposa en pau, Gener, siguis on siguis.
És una d'aquelles notícies difícils d'explicar, que no ens agrada contar, i menys encara quan es tracta de persones joves (perquè a 58 anys podia quedar-li molta corda encara al Gener) i que apreciem.
Malauradament en poc temps, aquest setmanari ha hagut de narrar la mort de dos dels seus col·laboradors: la d'Aurora Basomba, la nostra futuròloga des del 2013, que va morir el passat mes de novembre també als 58 anys; i ara la de Gener, que durant anys ens ha enviat periòdicament els seus articles sobre història, una de les seves grans passions.
Encara recordo el primer dia que em va venir a veure quan tot just acabava d'aterrar a la ciutat i a la revista. Després d'una aturada tenia ganes de tornar a col·laborar amb nosaltres. Tenia, en definitiva, moltes ganes de continuar donant a conèixer la nostra història. Aquell dia em va explicar una mica la seva, d'història, perquè m'ubiqués.
Des d'aleshores havia reprès el seu vincle amb nosaltres i, de tant en tant, em feia una visita per exposar-me el següent tema sobre el qual volia treballar. De raons per escriure no li'n faltaven. En tenia tantes que abans de l'estiu havíem pactat que amb el nou disseny de la revista publicaríem un article seu cada mes. L'acord el feia feliç i a nosaltres també, ja que no podem menystenir els coneixements dels que ens han precedit i en Gener, com a primer director de l'arxiu i encarregat de posar les bases del que aquest equipament és avui dia, bé s'ho mereixia. Llàstima que el destí ens hagi fet, a tots, aquesta mala passada. Reposa en pau, Gener, siguis on siguis.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari