El cor dividit és el que devem tenir la immensa majoria de mares treballadores que tornem a la càrrega, a la rutina laboral, un cop esgotada la baixa per maternitat. Ho dic sense embuts: ara mateix en sóc un perfecte exemple. Navego entre dos mars. Sóc feliç per tornar a fer una feina que m’entusiasma i em permet sentir-me realitzada (això de fer de mestressa de casa full time no és per a mi!), però alguna cosa falla quan d’alguna manera sento que he abandonat el meu fill, que té cinc mesos acabats de fer.  

És la realitat que tenim en aquest país on, sortosament, des del passat 1 de gener els homes que han estat pares poden absentar-se de la feina un mes sencer (quan la parella i la criatura més el necessiten, sigui dit de passada) i no només dues setmanes com fins ara. Es tracta d’una mesura a celebrar, però encara ho seria més que el permís de maternitat del qual disposem s’equiparés al d’altres països de la nostra tan “estimada” Europa. Quant de temps seria idoni que durés aquesta absència? No ho sé. Però si el nostre és dels estats on és més breu, bé demostra que caldria revisar-lo amb la mateixa celeritat com ens posem les piles per deixar de ser a la cua d’Europa en altres aspectes. Si el canvi no arriba mai, a mi ja no m’afectarà i em conformo reivindicant-lo mentre torno a agafar el ritme, que després de tant de temps no és pas fàcil.

Per sort, ho faig reprenent el repte que vaig aparcar en marxar de vacances a l’estiu i del qual us parlava en la presentació del nou format d’aquest setmanari, gaudint al 100 % del projecte que l’equip de la revista havíem treballat durant mesos i que vam destapar el passat mes de setembre: la Nova Tàrrega en color.

Les casualitats de la vida em van obligar a confiar-ne la cura mentre he estat fora i, malgrat que estic contenta (molt) amb la feina que han fet els meus companys (la fita que tenien al davant no era pas senzilla), no us negaré que tenia ganes de fer i desfer, de viure i veure les innovacions que comportava el nou disseny en primera persona, ja que és pel que havíem treballat de valent durant tot l’any. Així és com encaro l’any nou: il·lusionada i agraïda tant als companys com als col·laboradors com als lectors que hagin vetllat tant per una publicació que em sento molt meva. Benvinguts al 2017!