Una idea brillant de Joan Camps

Editorial

Sempre he admirat la tasca del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) que presideix  el veí de Sant Martí, Miquel Torres. Diumenge celebren a Vallbona els 40 anys. La idea inicial era unir  les col·laboracions dels historiadors locals i les dels professionals per dur a terme recerca històrica. En aquest temps han publicat 37 miscel•lànies entre molts altres llibres. Es reuneixen en qualsevol punt de la comarca un o dos cop a l’any per fer jornades de treball, i allà posen damunt la taula les troballes i recerques fetes.

Doncs bé, aquest grup va ser fundat per un targarí, mossèn Joan Camps i Tomàs, quan era rector de Bellpuig. És fill de l’emblemàtica impremta Camps. Dic emblemàtica també a títol personal perquè l’any 1978 quan a Guissona ens van prohibir fer la revista local Issauna per aquelles decisions enrevessades dels poders fàctics, va ser la impremta targarina la que es va brindar a editar-nos la revista. Com a anècdota, algunes vegades havíem vingut a buscar-la fent autoestop. Bé doncs, aquest targarí, que ara te 73 anys i que ja no gasta massa bona salut, viu al seminari de Solsona i diumenge vindrà a Vallbona. Segons m’explica Josep Castellà, es tracta d’un home estudiós, polifacètic, emprenedor especialment vers la cultura i la història. Ha estat sacerdot també a Verdú i a Sant Antolí.

L’any 1976 per iniciar el projecte, va saber sumar aportacions de personalitats com Josep Vallverdú, Guillem Viladot, Dolors Sistac o Manuel de Pedrolo.

Diumenge al migdia en el decurs de la celebració de l’aniversari li lliuraran el premi Athanagia a la trajectòria personal. S’ho mereix. El GRTP és avui una eina cabdal per entendre la història dels nostres pobles, també ha estat clau per la projecció dels historiadors locals, com a exemple en citaré tres: Guiu Sanfeliu, Ramon Boleda i Josep Giribet, sense aquests i 117 més com ells, avui el coneixement de la nostra història aniria coix. I això és així perquè poques vegades algú té una idea tan brillant com la de donar cabuda en un mateix espai els historiadors professionals, científics de la matèria i els historiadors locals, que són la veu del poble que ja no hi és.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article