Editorial

Potser és cert que els polítics cobren poc. És una feina desagraïda pel fet que reps moltes crítiques i poques felicitacions. I més encara en les poblacions petites com la nostra, on la relació és molt directa pel fet que cada dia et trobes pel carrer amb els mateixos veïns que et recorden a qualsevol hora del dia o de la nit, fora de lloc i fins i tot de manera impertinent, les seves mancances i propostes. A més, ser polític vol dir estar sotmès a moltes pressions que no fan cap favor ni a la salut pròpia ni a la familiar.

Dit això, sí que vull deixar nota del fet que en aquest mandat bona part de l’equip de govern, 5 dels 10 regidors, té una dedicació laboral total a la política, els altres 5 parcial, i que el fet de substituir polítics per tècnics provoca una reducció de personal. També afecta a nivell de projecció del treball ja que els polítics ho són pel temps que limita el mandat, mentre que el personal tècnic supera aquest i permet donar continuïtat a l’experiència de les seves àrees. S’imaginen per exemple que en cada mandat hi hagués un secretari o un interventor nou a l’ajuntament?

D’altra banda, el fet que s’opti per polítics en lloc de treballadors porta un altre problema. El tècnic ha d’acreditar una experiència o estudis pel lloc que ocupa, i l’elecció es fa per concurs de mèrits. Després, la seva tasca i resultats tenen un control d’altres tècnics i polítics.

Tothom entén la dificultat del polític que sovint ha hagut d’aparcar feines que potser, fins i tot, quan deixi la política perdi. Però penso que el polític ha de fer de polític, i que la presentació per unes sigles polítiques no ha de ser sinònim de trobar una ocupació que correspon a un treballador. Si que es cert que Tàrrega ha eliminat els càrrecs de confiança, però també és cert que els ha substituït per polítics.