Editorial

Dimarts el Conservatori de Cervera va retre homenatge al músic i sacerdot de Bellpuig, Narcís Saladrigues, fill de la impremta que duu el mateix nom. Des d’ara, l’entrada a l’edifici està presidida per una placa amb el seu nom. Aquest fet em va portar algunes reflexions que vull compartir. Cervera és l’única ciutat de Lleida, exceptuant-ne la capital, que té conservatori de grau professional. Té, entre molts altres, el curs i el festival de música clàssica amb major trajectòria de Catalunya (38 anys), el Festival de Pasqua, les Completes... Tota aquesta tradició musical molt possiblement no existiria si no hagués estat per dos veïns de l’Urgell. D’una banda, el mencionat Narcís Saladrigues i, de l’altra, la targarina Roser Trepat. El primer, un home intel·ligent, constant i discret, i la segona, una lluitadora exemplar tot i que no més que molts altres targarins; sembla que aquesta virtut és en els cromosomes de la gent de la ciutat. 

Als anys setanta, en plena Transició, endegaven un projecte coral. Primer la coral infantil Nova Cervera (1970), després la Lacetània (1973) i la Coral Ginesta (1976). El 1980 fundaven l’Associació d’Amics de la Música. Acte seguit recuperaven el curs i el festival que havia fet el mestre de guitarra Emili Pujol, l’escola de música i quatre anys després el conservatori. Apareixien professors de luxe, com el recentment desaparegut Josep M. Alpiste o la pianista Sofia Puche, o Manuel Valdivieso... Aquest darrer, l’any 1993, prenia cartes i convertiria les Completes en una obra mestra, feina que remataria Xavier Puig, un dels primers fruits del conservatori de la Segarra. A més, Saladrigues col·laborava amb l’Orfeó de Bellpuig i la Coral d’Anglesola, entre molts altres reptes.

La trajectòria d’ambdós personatges va molt més enllà. En tot cas, el seu treball ha fet que la gent estimi la música i el resultat ha estat que hagin sortit grans músics d’aquest territori de la Segarra i l’Urgell. M’agrada com a exemple notar que a Cervera molts vailets de 10 o 12 anys poden entonar el Sicut Moses de les Completes. Jo mateix, i sóc de Guissona, ho puc fer i a més puc sentir-ho com una música pròpia que m’identifica. I en l’àmbit català és juntament amb la música de les Santes de Mataró el patrimoni d’oratoris més notable de Catalunya. Tàrrega també té les seves Completes, i possiblement, per la qualitat de l’autor, Ramon Carnicer, siguin millors que les fetes pel mestre de capellà que va fer les de Cervera. La diferència és que a Cervera hi ha hagut una gent que les ha convertit en patrimoni legítim: tothom les sap, tothom les canta, i el 6 de febrer tothom va a Santa Maria, mentre que a Tàrrega no ha estat així. El resultat de la tasca pedagògica i de treball d’aquests dos urgellencs és una de les pàgines notables del territori.

Aquesta complementarietat territorial hi és en molts altres personatges al llarg de la història. L’escriptor cerverí Josep M. Madern se sentia més feliç a Tàrrega i al Talladell, on va fixar la seva residència i espai de treball. Tàrrega va fer fill adoptiu de la ciutat el guissonenc i pare del dret registral Ramon M. Roca Sastre, únicament pel fet d’haver nascut a la ciutat, de la mateixa manera que jo vaig nàixer a l’Aliança de Lleida i no m’he considerat mai del Segrià. La Segarra, amb el premi 7lletres, ha tret molt partit del targarí Manuel de Pedrolo pel fet que diuen que va nàixer a casa de la seva tieta de l’Aranyó (Plans de Sió), quan Pedrolo és de Tàrrega, i a més la ciutat té amb Xavier Garcia, possiblement, el millor estudiós del literat. En tot cas, el que vull dir és que l’important és el treball i la projecció de la nostra gent, sigui quin sigui el seu origen, ja que amb l’esforç donen nom i omplen d’orgull tot el territori que els abraça i els identifica.