Editorial

El de l'Urgell va ser el primer de la xarxa de museus comarcals en plena Transició. El 28 de novembre de 1981 el conseller de Cultura, Max Cahner, i l'alcalde, Eugeni Nadal, signaven el conveni per crear-lo. Resseguint el text de Jaume Espinagosa, "El llarg camí del Museu de Tàrrega", veiem que les bases d'aquest procés començaven a l'IEI el 1978 en una assamblea de museus de Catalunya. El de Tàrrega hi era representat pel seu director, Joan Tous, i la trobada va esdevenir un recomençar. En aquell moment de transició els museus, igual com va passar amb la resta de la cultura pròpia, s'havien de reinventar: inventariar, museïtzar, condicionar... Va ser un procés lent, el museu no obriria portes fins al 1994, durant el mandat de Frederic Gené.

De fet, els museus no ho han tingut mai fàcil, s'han de reinventar constantment per fer-se atractius. Tot i que tothom coincideix a destacar la imperiosa necessitat d'aquest equipament pel fet que és el que ens permet situar la nostra història, que la gent el vagi a visitar és més difícil. Aquest fet ha portat que els museus hagin desplegat tot un volum d'activitats per fer-se atractius: exposicions temporals, concerts, espais d'actuació escènica i literàia. Cal dir que el de l'Urgell n'ha estat un model, d'aquesta constant adaptació. A banda de la gran quantitat d'activitats que s'hi duen a terme, la darrera el passat mes d'octubre amb la proposta McTrepat per recordar els orígens americans de la històrica fàbrica targarina, només en els darrers quatre anys el Museu Comarcal de l'Urgell ha vist la presentació de la nova imatge de la casa Perelló, que exposa com vivia una família benestant del segle XVIII, el fabulós treball del genocidi jueu de 1348 i, fora de l'espai estricte de l'equipament, la reconsersió de l'antiga fàbrica Trepat com a museu de la mecanització del camp. El museu esdevé, a més, una font de producció literària si tenim en compte que en els 35 anys d'història ha donat llum a prop d'un centenar de llibres relacionats amb Tàrrega, dels quals cal destacar-ne la revista URTX, amb més de 300 col·laboradors. El museu és un fedatari de la història del territori. S'ocupa de donar-li forma i presentar-nos-la de forma atractiva.

Com a curiositat, vull destacar que en el primer patornat del nostre museu hi havia representació de membres d'altres museus de la comarca. Eren Ramon Boleda de Verdú, Joan Duc de Guimerà i Josep Bertran d'Agramunt. Els tres, i cadascun dins el seu àmbit propi, són homes amb una projecció tan admirable vers aquest territori que els seus noms avui honoren i expliquen bona part del nostre llegat humà més proper.