Editorial

Dissabte vaig anar a buscar bolets a Solsona. Va ser un fet insòlit que a 2/4 de 9 del matí, el tram de carretera entre Biosca i Navès fos una caravana de cotxes. El primer pensament va ser en forma de pregunta: és que tothom s'ha decidit precisament avui per anar a buscar bolets a Busa? No, no va ser això. Tot i que he de dir que a Busa hi havia més cotxes parats a les voreres del bosc que bolets a l'interior. Els amics de la zona blava haguessin fet l'agost. Bé, cal dir que aquell dia el bosc es va mostrar generós i tothom, qui més qui menys, va poder tornar a casa amb una menjada de llanegues i rovellons serenys.

La cosa és que, a la tarda, el tram de l'L-310 entre Guissona i Tàrrega estava igualment atapeït de turismes. Fèiem una cua bonica de més de 15 cotxes. També en arribar a Tàrrega, els carrers semblaven les Rambles de Barcelona. Llavors la reflexió que vaig fer va ser una altra. Deu ser que es comença a palpar la bonança econòmica. La gent de Barcelona es va decidir a sortir de casa massivament, 480.000 turismes, més del doble del pont amb més sortides de l'any anterior.

La segona reflexió va ser més interessada. Aquesta gent de ciutat què espera trobar? Menjar bé? Això està fet. Patrimoni? Això també. Especialment el funerari, els cementiris fan cada vegada més goig. Activitat? Bé, tenim una bona oferta museística en dansa, tenim el mercat de dilluns que feia molt goig. Tenim les activitats d'algunes entitats, com és el cas de l'Agenta, que va oferir un Correllengua força lluït. I tenim les primeres parades de castanyes per carrers i places. Tot i així, si continuen els temps de bonança, i abans que els de ciutat comencin a campar per destins més llunyans, penso que caldria posar sobre taula la possibilitat de cercar el màxim aprofitament d'aquesta situació. D'entrada, sol tenir els seus dies més lluïts al voltant de la setmana de Pasqua, i de les diades que per l'art del calendari es converteixen en ponts.

La proposta podria ser un revulsiu per als grups de música, teatre o d'altres, que sovint cerquen espais d'actuació, i que els poden trobar en els nostres museus o en altres indrets del patrimoni local o comarcal. Grups dels quals, a més a més, en puguin sortir bons escenògrafs, músics i actors que si la cosa pren embranzida puguin viure a la nostra ciutat i enriquir-la amb les seves aportacions, sense necessitar d'anar a buscar les oportunitats a les grans capitals llunyanes del territori. És clar que això ha de veure necessàriament l'entesa i el suport complementari de comerços i d'ajuntaments que hi sàpiguen veure aquest turisme com una oportunitat de negoci.

Valgui com a fet comparatiu, la situació que s'està donant a la nova pagesia, on alguns joves han fet una aposta seriosa per la qualitat i el respecte a l'entorn i estan assumint una nova filosofia de qualitat de vida i de treball a l'entorn del camp que res té a envejar a la tradicional que ens ofereix el sistema.