Editorial

L’1 de setembre de 2011 devia ser una de les primeres intervencions en públic que va fer el llavors regidor de Cultura, Albert Rosinés, recent entrat a l'Ajuntament després de les eleccions al 22 de maig. Va ser a la sala d’actes annexa a la biblioteca comarcal. A una pregunta de qui us escriu, la resposta que vaig publicar va ser: “... el seu objectiu en els propers anys és aconseguir un major atansament dels grups de la cultura de Tàrrega a la Fira de Teatre". Segons Rosinés, "la cultura popular de Tàrrega ha tingut sempre poca presència al certamen”.

Rosinés era un home que havia sortit de les bases de la BAT; hi va ser més de 20 anys. Per a mi, els polítics que emergeixen de l’altruisme de la xarxa associativa solen legitimar la seva paraula en l’experiència d’aquestes bases. Em va agradar la resposta. Tot i que mai vaig tenir massa contacte directe amb Rosinés, en aquella ocasió em va plaure escoltar un polític de Tàrrega que donés un vot de confiança a les persones i entitats de la ciutat. Sovint els polítics quan parlen de la Fira de Teatre posen més l’accent en agrair les subvencions i el suport econòmic a les altes instàncies polítiques.

Les paraules de Rosinés prendrien cos. De forma paral·lela també cal dir que els nous aires de la Fira atansarien més el projecte al territori. Així, feia poc que s’havia posat en marxa el programa de suport a la creació, i al mateix temps havia sorgit la idea de buscar paratges de l’entorn de Tàrrega per potenciar el territori a la Fira (el Talladell, la Figuerosa, Cal Trepat o Sant Eloi en serien exemples).

Avui la presència de la gent de la ciutat en els projectes de la Fira és una constant. Certament, el desenvolupament de la Fira va fer un gir mirant a Tàrrega. Fins llavors, a banda d’algunes intervencions aïllades dels col·lectius de la BAT, o l’actuació d’Efímer inaugurant la Fira el 2008, la presència de Tàrrega, com deia Rosinés, havia estat minsa. Qui no ha pensat que algun any la Fira podria emigrar a algun dels molts espais de la ciutat comtal?

Des de la creació de la Fira, un dels intents més notables per arrelar-la a la ciutat va ser la proposta d’un dels governs del període Amézaga de fer un centre d’arts escèniques a la Farinera Balcells, però la crisi va liquidar la proposta d’aquest magnífic edifici que lamentablement s’està marcint. Ja en l’etapa Perelló, s’han fet els graus de Teatre i també la incorporació del batxillerat amb especialitat d’arts escèniques. Tot i així, el resultat final és que Tàrrega continua lluny de sentir-se la Fira com una cosa amb identitat pròpia i al marge dels gustos del que diguin a Barcelona. Potser ens fa falta un altre Rosinés.