Editorial

Amb els dipòsits de residus controlats, els abocaments il·legals solen ser un fet puntual. Les deixalleries municipals han tancat el cercle fent que tothom pugui desfer-se de mobles i trastos vells de forma senzilla. Amb tot, hi ha gent que insisteix. Trobem bosses d’escombraries de les llars llençades a la vorera de les carreteres properes als pobles. Constatem que algú ha “plantofat” en mig del paisatge alguns mobles esquarterats... Es tracta de veïns que els costa adaptar-se a un món cada vegada més conscient del reciclatge i de la necessitat d’assolir un planeta net com a pas necessari per la subsistència.

Membres del Centre Cultural de Tàrrega ens van informar diumenge d’un abocament il·legal just al costat de la part oest del parc de Sant Eloi. El parc no és pas que sigui una joia de netedat: bosses, papers, cartons, burilles. Evidentment, per les seves dimensions, mantenir-lo net obliga a més de la feina de la brigada, a certa predisposició dels seus moltíssims usuaris. Invita a mantenir-lo net el fet que sigui un lloc ideal per a la pràctica d’esports, per a la tertúlia, pel passeig familiar i també el de totes les parelles que s’han dit t’estimo en aquesta ciutat.

Potser per totes aquestes raons juntes. Potser pel fet de ser el fruit de l’esforç il·lusionat de molts targarins per fer d’un turó sorrenc un espai verd amb milers d’arbres. Potser per ser un indret ple de les petjades de molts prohoms i de molts artistes que donen nom i identitat a Tàrrega. Potser per tot plegat els abocaments il·legals en aquesta zona fan més mal.