Una pausa personal, una aturada necessària

Benvolguts lectors, arribem a les tan merescudes i esperades vacances d’estiu (com bé deveu saber hores d’ara, la Nova Tàrrega descansa durant la primera quinzena d’agost per tornar a ser amb tots vosaltres el dia 19 d’agost amb les energies renovades). Unes vacances, però, que per a mi seran força més llargues. De fet, si tot va com hauria d’anar, se’m prolongaran fins al mes de gener.
El motiu, no us espanteu, és que estic a punt de tornar a ser mare, notícia que, en sóc conscient, agafarà per sorpresa més d’un (com em va sorprendre a mi -molt gratament, sigui dit de passada- pels volts de Nadal, ho confesso).
Així doncs, me’n vaig de vacances tot esperant l’arribada d’un nadó que és fruit de la tranquil·litat i l’estabilitat, tant professional com personal, que he trobat treballant en aquest setmanari i en aquesta ciutat. Només per això, Tàrrega i la seva gent ja s’han guanyat un raconet del meu cor. Perdoneu-me si destil·lo un excés de sentimentalisme, en el meu estat pot ser que les hormones em juguin una mala passada... Però us dic el que sento.
Per tant, segurament aquest sigui el darrer editorial que us adreço en una temporada. Però no patiu, que us deixo en molt bones mans. Als que us heu acostumat a seguir les meves paraules setmana rere setmana us demano disculpes per “abandonar-vos” uns quants mesos, però segur que compartiu amb mi que és per la millor causa possible.
Si us serveix de consol, us diré que estic segura que, almenys un moment o altre, trobaré a faltar el dia a dia a la Nova Tàrrega i que, coneixent-me, em costarà oblidar-me’n del tot. I més, tenint en compte tot el que hem treballat els darrers mesos per “rejovenir” el setmanari. Ara per ara no us en podem avançar més detalls... Si res no canvia i no es produeix cap daltabaix, amb l’inici de curs podreu comprovar-ne els resultats de primera mà. De moment, m’acomiado de vosaltres satisfeta amb la feina feta i orgullosa d’haver fet els deures abans d’encetar aquesta pausa personal, alhora tan desitjada com necessària. Bon estiu i bones vacances!
El motiu, no us espanteu, és que estic a punt de tornar a ser mare, notícia que, en sóc conscient, agafarà per sorpresa més d’un (com em va sorprendre a mi -molt gratament, sigui dit de passada- pels volts de Nadal, ho confesso).
Així doncs, me’n vaig de vacances tot esperant l’arribada d’un nadó que és fruit de la tranquil·litat i l’estabilitat, tant professional com personal, que he trobat treballant en aquest setmanari i en aquesta ciutat. Només per això, Tàrrega i la seva gent ja s’han guanyat un raconet del meu cor. Perdoneu-me si destil·lo un excés de sentimentalisme, en el meu estat pot ser que les hormones em juguin una mala passada... Però us dic el que sento.
Per tant, segurament aquest sigui el darrer editorial que us adreço en una temporada. Però no patiu, que us deixo en molt bones mans. Als que us heu acostumat a seguir les meves paraules setmana rere setmana us demano disculpes per “abandonar-vos” uns quants mesos, però segur que compartiu amb mi que és per la millor causa possible.
Si us serveix de consol, us diré que estic segura que, almenys un moment o altre, trobaré a faltar el dia a dia a la Nova Tàrrega i que, coneixent-me, em costarà oblidar-me’n del tot. I més, tenint en compte tot el que hem treballat els darrers mesos per “rejovenir” el setmanari. Ara per ara no us en podem avançar més detalls... Si res no canvia i no es produeix cap daltabaix, amb l’inici de curs podreu comprovar-ne els resultats de primera mà. De moment, m’acomiado de vosaltres satisfeta amb la feina feta i orgullosa d’haver fet els deures abans d’encetar aquesta pausa personal, alhora tan desitjada com necessària. Bon estiu i bones vacances!

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari