Editorial

“Jo d’art contemporani no hi entenc”. Quants de nosaltres hem pronunciat aquesta frase un cop o altre a la vida? La immensa majoria, segur. Però per gaudir de l’art, sigui contemporani o no, no fa falta entendre’l, sinó simplement deixar-se seduir, i justament això és el que proposa el festival Embarrat, que fins diumenge inunda Cal Trepat amb una vintena llarga de propostes d’artistes internacionals.

Malgrat les reticències inicials que poguessin tenir, han estat molts els que han decidit llençar-se a la piscina per gaudir de les obres que aplega la tercera edició d’aquest festival d’art promogut pels targarins Jesús Vilamajó i Natàlia Lloreta. De fet, enguany l’Embarrat ha batut el seu rècord de públic i ha atret l’atenció de més de 1.500 espectadors en només tres dies, cosa que demostra que el certamen ja és una cita ben assenyalada a l’agenda dels amants de l’art d’avui dia i dels creadors contemporanis (alguns dels quals han vingut a Tàrrega expressament amb motiu de l’Embarrat).

Certament, però, gaudir de l’art no és pas l’única finalitat d’un art conceptual que neix de la voluntat de reflexió. Per això, per ajudar-nos a entendre què ens vol dir l’artista contemporani amb la seva obra, de vegades espectacular i efectista i altres senzilla i suggeridora, l’organització de l’Embarrat (que enguany per primer cop ha estat compartida entre els professionals de l’empresa Intersecció i l’Ajuntament de Tàrrega) posa a l’abast de l’espectador visites guiades, algunes de les quals han comptat amb els creadors i/o comissaris de la mostra, que ens permeten descobrir de primera mà la intenció que s’amaga darrere cada fotografia, instal·lació, 'performance', vídeo... exposat en un entorn únic com és Cal Trepat i que tan atreu aquests transgressors creadors que enguany, cadascú des de la seva perspectiva, ens proposaven reflexionar sobre el que ha quedat en desús, com la maquinària de l’antiga fàbrica Trepat. 

Sigui com sigui, l’entenguem o no, ens agradi o no, l’art avui té vigència, no ha quedat en desús, i la seva existència esdevé una necessitat, una forma d’explicar el món amb un gran poder d’atracció.