Editorial

Hores d’ara de ben segur que tots, o si més no la immensa majoria, devem estar recuperats d’una extensa (cinc dies de festa són molts) i nodrida Festa Major. És per això que ara, amb perspectiva, us proposo la següent reflexió entorn d’una de les festes majors de maig més multitudinàries que es recorden.

L’elevadíssima participació registrada en bona part de la cinquantena d’actes que incloïa el programa d’actes oficial és motiu d’orgull, tant per a l’Ajuntament i les entitats coorganitzadores d’aquestes propostes com per als ciutadans. I encara podem estar-ne més satisfets des del moment que no s’han produït incidents rellevants malgrat l’elevada concentració d’individus registrada aquests dies a la ciutat.

Tret d’alguna anècdota (com per exemple el lamentable espectacle que oferien una colla que celebraven el comiat de solter d’un amic mentre esperàvem l’inici de la Nit del Tararot) el civisme va ser protagonista al llarg de tota la #FMTàrrega (etiqueta amb què el consistori proposava agrupar els continguts vinculats amb la festa gran de Tàrrega a les xarxes socials). I això, no sempre és fàcil quan parlem de concentracions tan grans de gent.

Ara bé, si volem ser crítics, podem ser-ho. El 'fair play' demostrat aquests dies, tant pels targarins com pels de fora vila que també han gaudit de la festa, no ha tocat sostre i podria augmentar si hi poséssim bona voluntat. Com? Doncs, fent cas de l’organització i de les tanques i senyals instal·lats per barrar el pas (us heu parat mai a pensar quin exemple donem als més petits si en fem cas omís?); sempre que puguem, seient per facilitar la visió dels que són darrere nostre quan tenim la sort de ser a primera fila (quants ho agrairien?); llençant les escombraries a les nombroses papereres repartides pel centre de la ciutat... Són petits gestos que ens farien encara més grans.