Editorial

Res és etern. Però les fotografies i els vídeos tenen el poder d’immortalitzar instants irrepetibles que, malgrat que ho desitgem amb totes les nostres forces i encara que fem un pacte amb al diable per recuperar-los, ja mai més no tornaran. És la seva màgia, una màgia que precisament és l’encant de l’exposició que fins al 26 de juny acullen l’Arxiu i el Museu Comarcal de l’Urgell.

Des de divendres passat, la mostra Arxius de família, comissariada pels activistes culturals targarins Natàlia Lloreta i Jesús Vilamajó, ens ofereix una perspectiva diferent, desconeguda, del segle XX gràcies a la donació de 7.000 instantànies i 1.000 minuts de vídeo que han fet 62 famílies de la ciutat durant el darrer any per col·laborar amb aquest projecte que pretén mostrar la vida quotidiana dels nostres avantpassats mitjançant aquests documents personals. Fotos i vídeos que formen part del cercle més íntim i que ara, amb la perspectiva que ens dóna el temps, passen a l’esfera pública per ésser observats sota una nova mirada. 

Sens dubte aquesta sigui l’exposició de l’any per als targarins, la més entranyable que puguem contemplar en molt de temps, tant per als modernets com per als titllats de carrinclons, tant per als que formen part de la generació 'selfie' (avesats a retratar-ho tot amb el seu mòbil i presumir-ne a les xarxes socials) com per als que viuen al marge de les noves tecnologies (que potser encara compren rodets per a la seva càmera).

“Arxius de família” proposa recuperar el nostre passat més íntim i proper a través de 700 imatges i 105 minuts de vídeo datats entre 1870 i 1980 tot exposant l’evolució que han patit aquestes dues tecnologies al llarg de la història. 

Avui que gairebé tothom duu una càmera a la butxaca per immortalitzar cada instant de la nostra vida i que els podem compartir amb qui ens plagui a través de la xarxa, avui que hem diluït la barrera que separa l’esfera pública de la privada, avui que ja no revelem totes les nostres fotos i que les emmagatzemem a cabassos per recuperar-les de tant en tant, tenim l’oportunitat de reflexionar sobre què van suposar la fotografia i el vídeo per als nostres predecessors, per a qui fer-se una foto era tota una odissea. 

Els anys han passat, la manera de visionar les fotos i/o els vídeos ha variat, però el poder evocador i estimulant de les imatges es manté intacte. La seva potència és immutable. Podeu fer la prova fent un cop d’ull a les imatges que guardeu a la biblioteca del vostre ordinador i/o tot visitant aquesta mostra que fa de la intimitat i els records una exposició única.