Editorial

L’escola Maria-Mercè Marçal havia convocat per al proper 19 de maig una consulta sobre l’aplicació de la jornada contínua al centre ja el curs vinent amb la finalitat de saber l’opinió dels pares dels seus alumnes. Però va haver de fer marxa enrere ràpidament a instàncies dels Serveis Territorials d’Ensenyament. Tàrrega no compleix “cap de les característiques necessàries perquè les seves escoles puguin incloure’s en el pla pilot per modificar el seu horari habitual”, van argumentar des del Departament.

Segons va argumentar el responsable d’Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, per acollir-se a aquest pla cal que es donin “condicions socials i d’ubicació geogràfica que dificultin l’escolarització dels nens a les tardes”. Unes circumstàncies que, segons el Departament, a les comarques de Lleida es donen en ben pocs indrets. 

Aquest debat, que per al centre ha estat molt enriquidor, segurament posi els pèls de punta a més d’una família, que es veuria obligada a modificar de cap a peus la seva logística per tal d’atendre la canalla si només anés a l’escola de matí. 

I és que la famosa reforma horària, promoguda per l’anterior executiu català i de la qual se n’ha tornat a parlar ben poc, si mai s’arriba a produir (permeteu-me que em mostri escèptica, ja que veig molt complicat que tots plegats modifiquem els nostres hàbits a curt termini, malgrat que els beneficis de la reforma reconec que serien nombrosos), hauria de ser a tots els nivells, no tan sols en el camp educatiu. Cert és que per alguna cosa es comença, però si reformar els nostres horaris es redueix a aplicar la jornada contínua a les escoles potser complicaria en excés el dia a dia de moltes famílies que ja avui dia han de fer mans i mànigues perquè els seus fills no quedin desatesos mentre els pares es guanyen el jornal.

Que els nostres horaris van al revés del món és una evidència. Que modificar-los seria positiu, també. Però canviar-los i trencar les dinàmiques del món laboral d’avui dia no és feina fàcil. Debatre com fer-ho a fi de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar és essencial, però cal fer-ho amb molta cura i temps. Canviar els horaris potser és senzill, però ja no ho és tant modificar els nostres hàbits.