Editorial

Hi ha certs aspectes de la vida que són difícils d’entendre. Ho són per als adults i, de retruc, ho són més encara per als infants. Quan l’Ares em pregunta per què es va morir el padrí Josep, a qui ja no va arribar a conèixer, no sé ben bé quina resposta donar-li: no era vell, no cometia excessos i no duia una mala vida, però va patir un càncer que se’l va endur. Miro d’explicar-li que el seu avi estava molt malalt i que els metges no el van poder curar. Em pensava que feia bé. Però després d’escoltar l’entrevista que aquest dilluns li van fer a Carla Pijoan a Ràdio Tàrrega, m’adono que, sense voler, no li transmeto el millor missatge possible.

Com bé diu aquesta jove targarina, que ha vençut la batalla al càncer, els adults tendim a pensar en la mort quan parlem d’aquesta malaltia, però el desenllaç del càncer no és pas sempre aquest. En tenim moltes proves. La Carla n’és una, alhora que dóna fe que de tot aquest duríssim procés se’n poden extreure coses positives.

La més bonica que n’ha tret aquesta estudiant d’educació infantil és el conte Una princesa molt especial (Ed. Punto Rojo Libros) que just acaba de sortir a la venda. Per això, entre la immensa quantitat de títols de literatura infantil que hi ha al mercat, aquest Sant Jordi us recomanaria regalar a la vostra canalla aquest, que ha acompanyat la Carla durant la seva malaltia, ja que l’escriptura va esdevenir la millor via per canalitzar els seus sentiments mentre lluitava contra el càncer.

El resultat és un llibre molt personal, “sentimental” segons la seva autora, que ajuda a explicar als més petits què suposa tenir càncer “d’una forma dolça i positiva” i que, alhora, els transmet un missatge encara més important: “Que s’ha de tenir esperança i ganes de lluitar, encara que es posi difícil”. Un conte que demostra que les persones normals tot sovint són molt especials.