Editorial

Ser pares no és fàcil, mai no ho ha estat. Però en els temps actuals, accelerats, en què la immensa majoria dels que tenim cura dels fills també tenim carreres professionals exigents, que demanen esforç i dedicació, i ens veiem obligats a confiar en l’ajuda d’avis i/o cangurs per atendre la nostra canalla, qualsevol eina que se’ns ofereixi per fer millor aquesta tasca benvinguda sigui.

Dubto que hi hagi algú que pretengui ser un mal pare o una mala mare. Però, tot sovint, la criança ens planteja reptes que ens deixen orfes de solucions. Mirem d’aplicar el sentit comú i el que els nostres pares ens van ensenyar mentre ens educaven (sempre que estiguem mitjanament satisfets amb el resultat, és clar!). Però de vegades, i més avui dia que tant es parla de la parentalitat positiva, ens preguntem si ho fem tan bé com hauríem, conscients que l’educació dels nostres fills és el repte més gran que mai haurem d’afrontar.

Per ajudar els progenitors amb serioses dificultats per afrontar i donar resposta a les necessitats familiars a sortir-se’n airosos, el Consell Comarcal de l’Urgell ha posat en marxa el “Programa d’habilitats i competència parentals”, adreçat a pares i mares d’infants entre 2 i 17 anys que presentin indicadors de risc, detectats via els Serveis Socials de l’ens, i que senten la necessitat de millorar en la seva tasca educativa.

Per a la resta des d’aquí els recomanaria seguir, entre altres, els consells del periodista Carles Capdevila (també conegut a Tàrrega per ser l’autor del magnífic i enriquidor conte que explica la història dels arrugats del Rosal). 

Capdevila aquesta mateixa setmana ha recollit el premi Ciutat de Barcelona justament en reconeixement a la seva tasca com a educador i com a difusor de la feina de tots els  que eduquen en positiu. 

L’exdirector del diari 'Ara' recomana als pares supermotivats que deixem enrere els complexos i temors que ens assetgen fruit de l’excés d’informació que tenim, i recordem quina és la nostra missió: espavilar i educar els nens tot divertint-nos. Per ell, “educar és cada dia més difícil, però no impossible. I si ho fem amb bon humor potser ens surti bé”. 

Oi que vist així aquest gran desafiament que és la paternitat sembla més fàcil d’assolir? Doncs repetim-nos-ho com un mantra, recordem-ho sobretot en els moments crítics (en plena enrabiada del nostre fill petit, quan la nostra filla gran suspèn totes les assignatures, quan el nostre fill arriba tard de matinada sense avisar...) abans de transformar-nos en l’ogre en el qual mai desitjaríem convertir-nos.