Editorial

Les iniciatives que Tàrrega posa en marxa en el marc de la campanya “Digues prou, no estàs sola” són exemplars, la darrera de les quals passa per difondre el telèfon d’atenció a les víctimes de violència de gènere als comerços de la ciutat (en trobareu informació a “Crònica”). L’Institut Català de les Dones ha lloat la campanya targarina en unes quantes ocasions. Però de res serveix que institucions, entitats o individus lluitem contra aquesta xacra si hi ha altres estaments que continuen fomentant o permetent el masclisme. Aquí no assenyalaré ningú. Em limitaré a posar un exemple. 

Els que us hagueu confeccionat les vostres disfresses (que, atenent les imatges de la rua de Carnaval de dissabte passat, aquí a Tàrrega sou la gran majoria) potser no us n’hàgiu adonat, però els que heu optat per comprar-vos-la sí que heu pogut comprovar com moltes de les disfresses per a dones que hi ha al mercat venen un model que, al meu entendre, no és el que hauríem de transmetre a la nostra canalla. Els catàlegs de disfresses i els prestatges de moltes botigues ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats, però en el cas de les dones molts dels vestits que se’ns ofereixen tapen ben poc o, més ben dit, ensenyen massa (pit i cuixa).

Potser us sembli una exagerada. Però us heu parat mai a pensar quin missatge dóna això als nostres fills i filles? Entre línies, poden llegir que els homes es poden disfressar del que vulguin i les dones... del que vulguin sí, però en versió sexi. I si la disfressa sexi és per a menors d’edat, la situació encara és menys permissible. 

Reconec que no caure en el parany i no maquillar les nostres filles per carnaval com si fossin adultes, no vestir-les amb roba que simula la nostra, no explicar-los contes tradicionals que publiciten un model concret de dona... és complicat. Però no fer-ho, reflexionar-hi acuradament i/o contrarestar aquests models amb altres de més sans, és fonamental per educar els nostres nens i nenes en la igualtat i no contribuir a perpetuar un model fallit que permet la supervivència del masclisme.