Editorial

Hi ha ferides que encara couen encara que faci temps que hagin cicatritzat. Per molt que passin els anys, hi ha lesions que encara ens sentim quan ens pensàvem que havíem passat pàgina. Els aldarulls de la Fira de Teatre al Carrer de fa 25 anys en són una mostra i el fet que l’associació Agrat s’hi hagi fixat per fer-ne el motiu del carnaval d’enguany ha generat opinions de tota mena.

Hi ha targarins que troben que no es pot fer broma amb segons quins temes i altres que no entenen la postura que ha adoptat l’Ajuntament, que ha declinat aparèixer al cartell de la festa i cedir el seu balcó per al pregó del Rei Carnestoltes. Segur que més d’un, en saber el malestar que havia suscitat el lema “La Tifa del Teatre” entre una part dels targarins es fregava les mans i augurava un aferrissat enfrontament entre les institucions i l’Agrat. Res més lluny de la realitat. Celebro el joc net de totes dues parts, que tot i tenir punts de vista distants sobre el tema s’han assegut a parlar per buscar una posició intermèdia amb la qual tothom si sentís còmode i no n’han fet sang. És d’admirar com s’ha gestionat la situació, encara que els més radicals de totes dues posicions haguessin desitjat més “mà dura”.

Sigui com sigui, el carnaval de Tàrrega ha tornat a ser notícia, s’ha fet sentir més enllà del nostre territori i ha posat sobre la taula un debat latent al voltant de l’esdeveniment cultural en majúscules de la ciutat, ja que hi ha un cert sector de la població que mira amb recel el model actual de FiraTàrrega, reconegut internacionalment, que precisament va marcar un punt d’inflexió amb els aldarulls de l’any 1991. 

El debat i la reflexió sempre són benvinguts i aquesta és una oportunitat que en cap cas podem deixar passar, encara que sigui a propòsit del carnaval, l’única època de l’any en què diuen que tot s’hi val.