Malauradament l’última setmana el maltractament animal ha estat notícia. La duresa de les imatges de dos gossos maltractats a la comarca veïna de la Noguera han trencat un bon grapat de cors i han generat una allau de reaccions a les xarxes socials. Quina mena de persona és capaç de fer una cosa com aquesta? És la pregunta que a la immensa majoria de la gent, encara que no siguem fervorosos amants dels animals, ens ve al cap.

Per sort, no hem de parlar gaire sovint de situacions tan extremes com la del cadellet que ha perdut un ull pel tracte indigne que li hauria donat el seu amo o la del gos cosit a trets abans de ser abandonat. Però sí que podem parlar tot sovint, massa, de gossos abandonats que “busquen” una llar. I per fer-ho, no ens cal anar gaire lluny. Només ens cal fer un tomb per les instal·lacions del refugi de la Societat Protectora d’Animals de Tàrrega, situat al costat de l’abocador, per veure una gran quantitat de gossos que esperen ser adoptats.

La protectora comparteix imatges dels animals que han estat adoptats amb les seves noves famílies, fotos de donatius, de visites d’antics usuaris del servei, d’animals perduts que “troben” casa seva... ben sovint. El Facebook de la Societat Protectora d’Animals de Tàrrega traspua optimisme i felicitat, i només en ocasions comptades difon imatges “sensibles” que denuncien les males condicions en les quals ha arribat al refugi un animal.

Però això no vol pas dir que puguem abaixar la guàrdia i pecar d’ingenuïtat quan decidim tenir un animal. Per això, ara que s’acosten les festes de Nadal i que molts infants demanaran als Reis una mascota, des d’aquí volem fer una crida a la responsabilitat. Un animal de companyia no és cap joguina, prendre la decisió de tenir-ne suposa comprometre’s amb aquest animaló. No podem deixar-lo penjat quan creixi més del que havíem imaginat, quan ensenyar-lo costi més del que voldríem o quan el nostre grau de compromís a l’hora de tenir-ne cura sigui menor del que ell necessita.

Abans d’adquirir una mascota, cal pensar-s’ho bé i tenir en compte que els refugis de les protectores d’animals de casa nostra són plenes d’animals que necessiten una llar. Evitem que el “nostre” en sigui un. Si ens hi comprometem, fem-ho al 100 %.