La màgia dels premis Culturàlia

Les estatuetes, anomenades Culturàlia, que es lliuren als guanyadors
Les estatuetes, anomenades Culturàlia, que es lliuren als guanyadors | Jaume Solé

Editorial

Si em demanessin que definís en una sola paraula la gala de lliurament de la 18a edició dels premis Culturàlia, celebrada dissabte passat al Teatre Ateneu, escolliria aquesta: “màgica” (i no tan sols perquè la màgia va ser-hi present de la mà del Mag Lari, que va agrair el guardó que se li concedia amb un joc de mans espectacular).

La màgia i l’encant hi van ser ben presents des que les magnífiques veus de la coral Ondara Gospel van entonar l’Oh happy day fins que el Mag Lari va deixar tothom bocabadat amb el truc de cartes que marcava el final de l’acte, presentat per un irreverent però alhora contingut Marc Andreu i una encantadora i ponderada Iolanda Santiveri.

La gala de lliurament dels Culturàlia d’enguany, que començava de la millor manera possible per als culés (com bé es va preocupar de recordar el director dels guardons), va ser plena de moments entranyables: el minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats de París i de TOTES les víctimes de la violència, el poema a l’om de la Plana que Joan Margarit va escriure especialment per a l’ocasió, la calidesa de la música de Carlitos Miñarro, que feia de separador entre premi i premi, el fet que el Marc Andreu (que al principi de l’acte ja havia alertat que els parlaments havien de ser breus perquè del contrari els interlocutors corrien el risc que els fessin desaparèixer) digués a l’alcaldessa que li havia anat d’un pèl... i, òbviament, les paraules d’agraïment que van oferir els premiats.

D’entre tots, però, si me’n fessin escollir un em quedaria amb mossèn Camprubí. Encara que quedi estrany en tractar-se d’un capellà, admeto que el seu tarannà em va enamorar. Amb unes paraules senzilles i una genial anècdota entre “l’home blanc i l’home negre” (si la desconeixeu li heu de demanar que us l’expliqui) es va posar el públic a la butxaca, com ha fet amb Tàrrega i Vilagrassa, les poblacions on ha exercit el sacerdot durant mig segle. Persones com ell són el viu exemple del caràcter cultural i social dels Culturàlia. Són la mostra de la màgia dels premis que atorga el Centre Cultural.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article