Vivim en la penombra i veure-hi clar en moments com els actuals (quan l’opinió pública del món occidental està espantada i desconcertada després dels atemptats de París) costa moltíssim. Per això volia dedicar aquest editorial a parlar d’una iniciativa que dóna llum, que permet tenir esperança i ens ajuda a veure la vida amb dolçor.

Diumenge passat, el periodista Carles Capdevila, director del diari Ara i tot un fenomen a la xarxa gràcies a la conferència “Educar amb humor” (en podeu trobar el vídeo a Youtube), va venir a Tàrrega per dues raons: per impartir la xerrada a l’Escola Pia i per presentar el conte Els arrugats, quina troballa més dolça (editat per La Galera).

El conte, il·lustrat per Vero Cendoya (germana de la Núria de l’obrador) explica l’origen d’aquesta galeta d’El Rosal creada pel Lluís a partir de la història d’un nen a qui els dibuixos li queden “diferents” perquè li suen les mans. Capdevila aprofita dues històries reals per transmetre un missatge molt dolç i més que necessari en els temps que corren: en la diferència hi ha riquesa i fins i tot en allò que sembla imperfecte hi ha bellesa. “Hem de tenir una mentalitat oberta per saber-ho apreciar”, va dir el conegut periodista des de l’obrador de galetes de l’Associació Alba.

Si bé Capdevila vol transmetre aquest missatge als més petits, també l’hauríem d’interioritzar els més grans si volem educar fills tolerants, respectuosos, que s’estimin més estendre la mà al veí que girar-li l’esquena. Només així farem que aquest món sigui millor.

Per això, i per donar un cop de mà a una entitat que fa 40 anys que treballa per “millorar la vida de les persones amb discapacitats intel·lectuals” (fent servir les paraules que Carles Capdevila va emprar en l’article “Els arrugats, o quan la imperfecció és més dolça” publicat el passat 14 de novembre) us animo a tenir Els arrugats, quina troballa més dolça a la vostra biblioteca. És una bona manera d’omplir amb una mica de llum la penombra.