Dissabte passat l’Associació Guixanet celebrava la Festa dels Gegants Tararots i la Rubinada de Santa Tecla, el principal objectiu de la qual era donar a conèixer “l’heroi” local Pau Farré. Conegut popularment com 'el Cacauero', Farré ha passat a la història (almenys la targarina) per haver salvat una quarantena llarga de persones de morir ofegades per la rubinada del 22 setembre de 1874.

Fins ara que Guixanet n’ha volgut fer memòria i divulgar-la entre els més petits (i els no tan petits de retruc), la gesta del Cacauero havia quedat oblidada. De fet, el seu nom no acostuma a aparèixer a les llistes de targarins il·lustres, que en són molts, com tampoc hi acostumen a sortir els noms i cognoms (i sobrenoms si és que en tenen) d’aquelles dones rellevants vinculades a Tàrrega, la majoria de les quals resten en l’anonimat encara avui.

Un exemple de l’oblit històric de les grans dones de la nostra ciutat és el nomenclàtor dels carrers i de les places targarines. Per trobar un vial amb el nom d’una dona o d’un personatge femení n’hauríem de recórrer més de dotze, ja que només vuit de cada cent carrers estan dedicats a una dona.

Intentar revertir aquesta situació és un dels objectius del projecte de recerca sobre biografies de dones targarines que malgrat el seu perfil rellevant romanen en l’anonimat que impulsa la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tàrrega. Per traure a la llum, divulgar i reconèixer la tasca de dones nascudes o residents a la ciutat entre els anys 1900 i 1980, i que destacaven en àmbits professionals, socials, culturals o esportius, el consistori demana la col·laboració ciutadana per aportar noms de dones la trajectòria de les quals valgui la pena posar en valor, tal com la setmana passada va fer la gent de Guixanet amb el Cacauero.

D’aquesta manera, els targarins matarem dos ocells d’un sol tret: coneixerem altres veïns (veïnes en aquest cas) insignes i saldarem un deute quasi ancestral amb el sexe femení, encara avui castigat per les diferències entre homes i dones. Diuen que darrere un gran home sempre s’amaga una gran dona, però la història és plena de dones que no necessiten amagar-se darrere de ningú. No oblidar-les més és de justícia.