D’experiències possibles a FiraTàrrega n’hi ha tantes com visitants rep la Fira de Teatre al Carrer. A Tàrrega tot és possible per la Fira. Pots anar-te’n cap a casa satisfet perquè has vist una obra magnífica, pots marxar amb el cor en un puny, pots girar cua amb la sensació que no has entès res o que el teatre “modern” no és per a tu, pots anar-te’n amb una sensació estranya perquè no has pogut aplaudir tot el que t’hauria agradat (com em va passar a mi després de passejar de la mà de Marga Socias pel “barri de darrere de l’Ateneu” a la recerca de les raons per les quals Tàrrega és un axis mundi), pots marxar havent premiat amb moltes monedes la feina dels artistes de la Zona Off... A Tàrrega, per Fira, pots viure mil i una experiències.

Personalment enguany estic satisfeta de la meva i li he d’agrair, en bona mesura, a Jordi Duran, director artístic de FiraTàrrega, perquè durant l’entrevista que ens va concedir (publicada en l’anterior número d’aquest setmanari) ens va fer un seguit de recomanacions, algunes de les quals vaig seguir. Una era precisament The Hole&Corner travel agency, que he anomenat abans, una experiència fresca, divertida i d’allò més suggeridora. Una altra, l’espatarrant espectacle inaugural dels Insectotròpics, que per als que no ens ho podíem mirar de ben a prop quedava gairebé reduït al que projectava la immensa pantalla instal·lada a l’Hort del Barceloní i la música trepidant que acompanyava les imatges. El magnífic resultat plàstic de Compra’m és un bon dibuix de la societat de consum que critica: aclaparador, estressant, inquietant... apte per a tots els paladars, però difícil de digerir per als més conservadors.

Un altre dels suggeriments que no em vaig perdre fou la proposta gastronomicoteatral de Vaca35. Olles i tota mena d’utensilis de cuina, olor de sofregit, tocs de malenconia i denúncia social amb un bon grapat de flamenc en són els ingredients. T’agradarà o no, l’entendràs a la perfecció o hi haurà coses que se t’escaparan, però cap espectador podrà dir que deixa indiferent, encara que només sigui perquè tant parlar de menjar i dels plats que cuinaven els nostres avantpassats t’hagi fet assaborir de nou els brutals macarrons de tonyina de la padrina, els canelons de la tieta o el cóc de iogurt de la iaia.

Però si em feu escollir una i només una de les obres que vaig poder veure aquesta Fira em quedo amb la performance de Carla Rovira i els seus pollastres. Poc em pensava quan van aparèixer els dos primers pollastrets a l’entrada de l’Arxiu Comarcal que viuria una experiència tan intensa i demolidora. Most of all, you’ve got to hide it from the chicks convida els adults a prendre la perspectiva dels infants i parlar del dolor i de tot allò que ens fa mal. Sovint amaguem el patiment als més petits i, de vegades, també a nosaltres mateixos, com si no fos per a tots els públics. Qui m’havia de dir que parlar de dolor i recuperar el nostre sofriment pogués ser tan satisfactori.