Editorial

LAIA PEDRÓS

L’SkaPunk Fest va tenir un final tràgic en la segona edició després que un home es desplomés, necessités reanimació cardiopulmonar per estabilitzar-lo i fos evacuat en estat crític a l’hospital, i que una dona també quedés indisposada i fos traslladada al centre hospitalari en estat menys greu.

I aquí no es tracta de quants assistents hi ha hagut (3.500 divendres, 4.500 esperats dissabte), ni de quantes bandes havien de passar-hi (més d’una vintena, amb Soziedad Alkoholika com a cap de cartell), ni de quantes hores s’havia d’allargar la programació (fins a les 5.30 hores). Es tracta del que ha passat quan la vida d’una persona ha estat en joc. I aquí és quan es posa a prova la maduresa d’un festival emergent.

El que més ens ha agradat és que l’organització no va esperar que algú l’obligués a actuar: va suspendre els concerts immediatament. A les 2.30 hores, tres hores abans del previst, el festival es va acabar. Això no és només gestió, és entendre que la salut de les persones no es negocia, que la seguretat no és un extra, que els diners no són més importants que una vida.

D’altra banda, FiraTàrrega ja comença a escalfar motors. En l’edició del 2026 oferirà 57 espectacles de 56 companyies i reivindicarà el carrer com a lloc de trobada i de celebració. La frase de la directora artística, Anna Giribet, és clara i directa: “Sortir al carrer, gaudir-lo, recuperar la trobada i reclamar l’espai públic com un lloc de tothom i per a tothom, on cada presència, cada cos i cada veu tinguin cabuda”. I això no és retòrica, és política cultural. És entendre que la cultura no és un luxe, és un bé comú. Que el carrer no és només un espai de trànsit, és un espai de vida.

De la programació d’enguany s’ha de destacar que un 60% és gratuïta. No és només una xifra, són 7.476 localitats alliberades, persones que podran gaudir de les arts escèniques de carrer sense pagar; és democratitzar l’accés a la cultura i fer que aquesta no tingui barreres econòmiques. L’Ajuntament de Tàrrega aportarà 30.000 euros addicionals al pressupost de FiraTàrrega, és a dir, invertirà per democratitzar la cultura. El compromís econòmic municipal creix un 22,81% respecte al 2025, i això no és accidental: és una aposta clara.

La peça inaugural de Kamchàtka és un homenatge a la migració que no pot ser més necessària en aquest 2026. Amb 80-100 persones nouvingudes a Tàrrega, aquesta peça immersiva i participativa aborda la migració com una experiència col·lectiva, com la història de qui ha deixat la seva llar a la recerca d’una vida millor. En un context global cada vegada més complex, amb tensions migratòries i amb discursos d’odi, FiraTàrrega no es refugia en la diversió: es posa al costat de qui s’ha vist obligat a abandonar la seva llar. Això és cultura amb consciència, cultura amb compromís, cultura amb humanitat.

Aquest 2026, FiraTàrrega convida 1.200 professionals acreditats de 300 entitats. És un mercat estratègic, però també és una festa reivindicativa i alegre. I això és el que la fa única: no es refugia en la professionalització, no es refugia en l’exclusivitat; es posa al costat de la gent, de la comunitat, de la vida.

Per últim, acceptar el llegat de Lluís Trepat no és només guardar 100 obres en un museu: és assumir que la memòria artística de Tàrrega té un nom que cal honrar, que no pot ser oblidat, que no pot ser marginat. Aquest llegat és un acte de justícia cultural. Tàrrega no només preserva: dignifica. No només guarda: honora. I el nom de Lluís Trepat ha de quedar per sempre com a símbol de la nostra riquesa cultural, com a testimoni que la nostra ciutat ha sabut generar artistes d’un nivell internacional.