Editorial

LAIA PEDRÓS

El parc de Sant Eloi és, sens dubte, un dels espais més estimats i simbòlics de Tàrrega. Des de fa més de cent anys s’hi fonen natura, memòria i sentit de comunitat. La Festa de l’Arbre, que dissabte va celebrar una nova edició, va ser una nova mostra d’aquest esperit col·lectiu que ha fet del parc un autèntic pulmó verd i patrimonial de la ciutat.

L’acte de plantació d’una alzina commemorativa a la plaça de les Alsines és molt més que un gest simbòlic. Representa la continuïtat d’una manera d’estimar i protegir el nostre entorn. 
És també un homenatge a totes les persones, famílies, empreses i entitats que, al llarg dels anys, han fet possible que aquest espai sigui avui un referent de biodiversitat i convivència. Els seus donatius, la seva feina voluntària i el seu suport constant són l’arrel més sòlida sobre la qual ha crescut Sant Eloi.

Cal reconèixer de manera especial la tasca de l’Associació d’Amics de l’Arbre, que des de la seva fundació el 1913 ha mantingut viu aquest esperit. Amb prop de 600 socis i iniciatives tan valuoses com la campanya d’apadrinament d’arbres —que ja ha permès plantar més de 160 nous exemplars—, l’entitat ha sabut combinar tradició i innovació. La futura audioguia del parc, que es presentarà el 25 d’abril i recollirà la veu i el coneixement de l’expresident Jaume Aligué, n’és un nou exemple. El parc continua creixent, com una alzina que arrela a poc a poc però amb força, resistint el pas del temps.

En un món on les presses sovint deixen poc espai a la reflexió i al compromís amb l’entorn, projectes com el de Sant Eloi ens recorden la importància de cuidar allò que és de tots. Mantenir els espais verds, vius i accessibles és un exercici de civisme i identitat local. I aquesta cultura de la cura hauria d’estendre’s també als carrers, places i voreres de la ciutat.

En aquest sentit, els treballs de neteja intensiva amb aigua calenta a pressió que s’estan duent a terme aquests dies en diverses vies del centre de Tàrrega mostren una voluntat de millora tangible. Són actuacions tècniques, certament, però representen molt més: la necessitat de tenir cura del nostre espai comú. Les voreres netes, els carrers lliures de deixalles i papereres plenes són part essencial de la imatge i el benestar urbans.

Els dèficits en la neteja són, des de fa anys, una de les principals queixes dels veïns. I, malgrat que hi puguin intervenir factors diversos —canvis en el sistema de recollida, manca de recursos o hàbits ciutadans—, la solució només pot arribar des del compromís compartit. Tant és quin govern municipal impulsi la campanya de neteja: el que realment importa és entendre que la responsabilitat és col·lectiva. Les institucions han de posar-hi mitjans, però també la ciutadania ha de posar-hi consciència.

Una ciutat més neta és una ciutat més digna. I aquesta dignitat es construeix des de cada gest: des del voluntari que planta un arbre fins al vianant que llença el paper a la paperera. Són accions petites, però són les que defineixen el caràcter d’una comunitat. Tàrrega té en Sant Eloi un exemple viu del que significa estimar allò que és comú. Ara toca estendre aquest exemple a tots els barris i carrers, amb la mateixa passió i el mateix sentit de pertinença.