Editorial

LAIA PEDRÓS

La moció de censura aprovada dimecres a Tàrrega ha suposat un terratrèmol polític sense precedents a la ciutat, on la fragmentació del consistori —actualment amb Junts amb 8 regidors, ERC 5, CUP 3 i PSC 1 des del 2023— ha estat la norma en els últims anys amb pactes necessaris entre partits per constituir govern. Amb 11 vots a favor (8 de Junts i 3 de la CUP) en un ple extraordinari ple de gom a gom, Rosa Maria Perelló va recuperar l’alcaldia que va ocupar entre 2011 i 2019, desbancant Alba Pijuan (ERC). Aquest canvi arriba en un moment clau, 14 mesos abans de les eleccions municipals de 2027, i desbloqueja un Ajuntament paralitzat per la manca de pressupost, però al preu d’una polarització que deixa en evidència les fragilitats de la governabilitat local.

Tot va començar l’estiu de 2025, quan la CUP va trencar el tripartit ERC-CUP-PSC per desacords sobre la municipalització de l’aigua: un informe extern de 60.000 euros la catalogava com l’opció més cara, amb un 40% d’increment en les taxes i 4 milions d’endeutament. El govern en minoria d’ERC i PSC va plantar cara amb un pressupost rècord de 24 milions —3,8 en inversions i 12 contractacions per als 20.000 habitants—, però Junts i CUP els van tombar. La qüestió de confiança de Pijuan el 25 de febrer, rebutjada pel mateix 11-6, va precipitar l’acord opositor anunciat el 3 de març.

Perelló va defensar el pacte amb humilitat i orgull, basant-lo en “més transparència, serveis públics i proximitat”, evocant que “durant 7 anys d’oposició hem continuat estimant molt Tàrrega” i citant una frase clau: “Estima el teu país i la teva ciutat sempre, quan voten el que t’agrada estimal molt i quan no, estimal més”. Va rebutjar l’acusació de “cadires” i va acceptar la legitimitat dels pactes complexos. Pijuan va lamentar una moció “mai abans viscuda”, un pacte entre “l’extrema esquerra cupaire i la dreta rància que prioritza la cadira sense projecte”; va defensar la coherència del seu equip, rebutjant la municipalització per raons econòmiques i llistant èxits: 100 places més a llars d’infants, reciclatge del 38% al 82%, bons comercials, entrades urbanes dignificades, CAP ampliat, centre d’Alzheimer, pistes de bitlles i Mercat de Nadal. Laia Recasens (CUP) va culpar la “unilateralitat” d’ERC-PSC de la manca de diàleg, destacant un pacte “de responsabilitat” amb habitatge (mig milió), nou estudi d’aigua amb AMAP, Teatre Ateneu municipal i pla de llengua. Laura Tejero (PSC) va recordar que havia assumit el seu càrrec “amb responsabilitat”.

Aquesta moció, amb el seu ple històric i presències com Oriol Junqueras, Jordi Turull i Laura Borràs, és un mirall de les dinàmiques locals: necessària per desbloquejar, però sintomàtica d’una inmaduresa col·lectiva. Ni ERC-PSC va saber negociar en minoria, ni l’oposició va prioritzar el consens abans de la confrontació. Els èxits de Pijuan són un actiu que cal preservar; les promeses de Perelló i Recasens demanen execució ràpida. Tàrrega, ciutat viva i en creixement, mereix líders que facin “ponts, no murs”, com diu Perelló. Si el pacte Junts-CUP fracassa per tensions internes o si es limita a revenges, serà un pas enrere; si compleix i dialoga, pot ser un exemple de pragmatisme. La ciutadania, testimoni silenciós, jutjarà pels fets, no pels discursos, fins al 2027.