Editorial

LAIA PEDRÓS

Vivim immersos en un ecosistema tecnològic que avança més ràpid del que la societat pot assimilar. Les pantalles, les xarxes socials i els dispositius formen part del paisatge quotidià de qualsevol llar, i moltes famílies es troben sovint desorientades davant del repte d’educar els seus fills en l’ús responsable d’aquest univers digital. En aquest context, la iniciativa del gòTIC Ajuntament de Tàrrega i del Pla Educatiu d’Entorn, que impulsen tallers per ajudar les famílies a crear el seu propi pla digital, és una acció de gran valor cívic i pedagògic.

El missatge de l’educador social Ramon Oromí és tan senzill com essencial: s’ha de posar l’acord i el diàleg al centre, fugint de les imposicions i apostant pel consens. El pla digital familiar no és un conjunt de normes rígides, sinó una eina viva, adaptada a l’edat i a la maduresa dels infants, un espai per negociar usos, temps i continguts, i per créixer junts. Implica aprendre a cedir, a pactar i a ser coherents amb l’exemple que donem els adults. A través d’aquest procés, els menors no només aprenen a fer un ús saludable de la tecnologia, sinó també competències socials tan necessàries com la responsabilitat, la mediació o la resolució de conflictes.

Aquest treball d’acompanyament familiar troba també ressò a escala política. Des de Dubai, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquesta setmana la voluntat d’impulsar una llei per restringir i regular l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials i altres plataformes digitals. La futura norma exigirà sistemes de verificació d’edat efectius, reforçarà els mecanismes de supervisió i imposarà sancions a aquelles empreses tecnològiques que no compleixin amb la legislació. El govern pretén així recuperar la governança digital i frenar la permissivitat d’uns entorns que, massa sovint, s’han convertit en espais de desinformació, dependència i discursos d’odi.

Famílies i institucions comparteixen, per tant, un mateix objectiu: posar les persones —i especialment la infància— al centre del món digital. L’educació i la regulació han d’anar de la mà. No n’hi ha prou amb confiar que cada casa fixi les seves normes, ni tampoc amb esperar que les lleis ho resolguin tot per decret. Només si hi ha corresponsabilitat entre pares, escoles, administracions i empreses podrem garantir que els infants no només siguin consumidors digitals, sinó ciutadans crítics, creatius i respectuosos.

Com recorda Oromí, educar en el món digital és com ensenyar a anar amb bicicleta: primer calen les rodetes, el casc i un adult que sostingui el manillar. Però, de mica en mica, cal deixar-los pedalar sols, amb confiança i criteri. La llibertat digital dels joves només tindrà sentit si s’assenta sobre uns valors sòlids —el respecte, el pensament crític i la convivència— que comencen a casa, però que l’Estat i les empreses tecnològiques han de protegir amb el mateix compromís.