Editorial

LAIA PEDRÓS

Els Premis Culturàlia, organitzats pel Centre Cultural i el consistori, representen el millor de Tàrrega: una ciutat que sap celebrar la seva essència cultural amb una gala que va reunir gairebé 500 persones al Teatre Ateneu, reconeixent figures com Josep Castellana Niubó, mestre forjador amb 50 anys d’experiència que ha deixat la seva marca al parc de Sant Eloi i fins i tot en la creació dels mateixos guardons. Aquesta edició, la 27a, va destacar per la seva forta dimensió musical, representant clàssica, moderna i tradicional: Josep Lluís Boleda per la divulgació de música clàssica via audiofòrums fidels a la Societat Ateneu; Josep Mestres Duran per impulsar el jazz viu des de Barcelona, programant Mas i Mas Festival i Jamboree; i el Grup Sardanista Estol d’Agramunt, amb la fundadora Antonieta Tella al capdavant, unint generacions en la tradició sardanista com a signe d’identitat. La Universitat de Lleida (UdL), la més antiga de Catalunya amb 725 anys, va tancar els guardons intercomarcals, amb els representants subratllant el seu rol en la transferència de coneixement i la cohesió territorial.

L’homenatge pòstum a Xavier García, amb la seva glossa poètica llegida per Montse Rubinat, va reforçar la memòria col·lectiva.

​Amb l’actuació musical de Lo Dixie, la impactant escenografia de Llorenç Corbella, els acurats videos de Marc Andreu i l’excel·lent presentació de Robert Gobern i Mireia Ribó, la gala va ser un èxit rotund, reforçant la idea que la cultura és “llum” en temps foscos, com va afirmar l’alcaldessa, Alba Pijuan.

La gestió de l’aigua: un debat profund

D’altra banda, el debat sobre la gestió de l’aigua a Tàrrega, centrat en l’estudi de Nova Celona rebutjat per l’oposició (Junts i CUP, amb 11 dels 17 regidors), revela tensions entre viabilitat econòmica i control públic: l’informe, encarregat el 2021 per avaluar la municipalització, conclou que la concessió externa és l’opció més adequada (augment tarifari del 23,33% vs. 44,50% en empresa mixta o 42,02% en municipal), però l’oposició el qualifica d’incomplet, amb errors tècnics i tendenciós, demanant un nou estudi, revisions independents i una comissió especial de seguiment. L’alcaldessa defensa que “Tàrrega no està preparada per a la gestió directa”, prioritzant estabilitat i inversions, mentre que Laia Recasens (CUP) insisteix que “l’aigua no és una mercaderia, sinó un dret”, i Rosa Maria Perelló (Junts) reclama objectivitat externa.

El contracte amb Agbar, de 25 anys acabat el 2024, s’ha prorrogat dues vegades fins al juliol 2026, donant marge per decidir el futur model enmig d’un context de necessitats d’inversió en infraestructures. Tot apunta que el contracte amb Agbar s’haurà de prorrograr almenys un any més, fins a l’estiu del 2027, de manera que la futura gestió de l’aigua de Tàrrega l’haurà de decidir el govern que la ciutadania esculli a les urnes de les municipals previstes per a aquell mateix any.