Editorial

LAIA PEDRÓS

Quan una empresa com Ros Roca, amb més de mig segle d’arrelament a la ciutat, inaugura una nova planta de producció amb una inversió de 25 milions d’euros i la generació de 200 llocs de treball en només tres anys, no estem parlant només de macroeconomia o xifres espectaculars. Estem parlant del batec real de Tàrrega, que veu com la seva tradició industrial es consolida, s’actualitza i projecta al món i al futur amb força renovada.

L’acte d’inauguració de les noves instal·lacions, dedicades a fabricar equips recol·lectors d’escombraries, és un reflex de la capacitat de reinventar-se i créixer fins i tot en temps de crisis globals i tensions comercials. Que des d’aquesta ciutat surtin 30 vehicles nous cada setmana que acaben circulant per Europa, Àsia o Amèrica Llatina, demostra que la innovació i l’enginyeria també es poden fer des de les Terres de Lleida. No estem davant una aposta passatgera, sinó d’un compromís a llarg termini. 

La presència del conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, no va ser un detall menor. La seva afirmació que “la indústria és el sector que millor resisteix les crisis” és un missatge clar: el país confia en l’economia productiva i Tàrrega n’és un exemple viu. A més, el compromís anunciat amb el polígon Boscarró Nord dona aire a les perspectives de creixement empresarial de la ciutat.

L’alcaldessa, Alba Pijuan, va reivindicar Ros Roca com una de les empreses que donen vida i estabilitat a moltes famílies. No és exagerat afirmar que la ciutat i l’empresa han crescut plegades. Avui, l’escena d’una inauguració amb gegants, capgrossos i grallers simbolitza aquesta aliança perfecta entre indústria i identitat cultural.

L’impacte econòmic és aclaparador. Ros Roca factura 163 milions d’euros anuals i dona feina a més de 600 persones. És una de les grans portes d’entrada a mercats internacionals: un 70% de la seva producció s’exporta. I ho fa des del cor de l’Urgell, demostrant que global i local poden conviure sense contradicció, fent de Tàrrega una ciutat amb vocació internacional i alhora fidel a les seves arrels.

Aquest cap de setmana, a més, la vitalitat de la comarca es va veure reflectida en altres fronts. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa va posar en relleu el valor de l’agroalimentació, el patrimoni gastronòmic i el teixit social amb iniciatives tan singulars com la pujada del sac d’ametlles al campanar. 

I fins i tot l’esport hi va sumar el seu accent amb el retorn de la UE Tàrrega a Primera Catalana, encara que la sort del resultat no acompanyés l’esforç i les ocasions clares dels blaugrana.

En definitiva, el balanç és clar: Tàrrega construeix el seu futur sobre tres pilars sòlids —indústria, tradició i comunitat. Ros Roca projecta la ciutat al món i consolida el seu rol industrial; la Fira de l’Ametlla reafirma el vincle amb la terra i la identitat cultural; i l’esport i la vida associativa donen continuïtat i energia a un municipi que no s’atura.

El que passa a Tàrrega aquests dies ens recorda que el veritable progrés és fruit d’una economia forta i diversificada, d’una comunitat arrelada i d’uns valors culturals que miren al futur sense oblidar el passat.