Editorial

LAIA PEDRÓS

La 45a edició de FiraTàrrega ha deixat un balanç indiscutiblement positiu i ha confirmat que el certamen continua sent un espai clau per a la cultura catalana i per a la projecció internacional de les arts escèniques de carrer. El triple propòsit de mercat estratègic, festival i festa popular s’ha complert amb escreix, i això s’ha traduït en més de 100.000 visitants, 138 espectacles i una ocupació mitjana del 75,2%, xifra que fins i tot millora la de l’any passat. El fet que 41 funcions s’hagin exhaurit confirma l’atractiu d’una programació plural i arriscada. La concentració dels escenaris al centre de Tàrrega, les cues de públic i els espais d’exhibició plens de gent posen de manifest que la ciutat és capaç de vibrar com poques amb el teatre i les arts de carrer quan es coordinen esforços.

També cal subratllar l’aposta per facilitar l’accés al públic amb entrades més econòmiques, amb una mitjana de només 8,30 euros, i la voluntat de mantenir un equilibri entre sessions de pagament i gratuïtes. D’aquesta manera, la fira ha reforçat el seu caràcter inclusiu i popular, alhora que ha creat noves oportunitats per a companyies i programadors. La presència de més d’un miler de professionals de 24 països confirma que estem davant d’un autèntic mercat de referència, on es generen complicitats i projectes de futur. L’espectacle inaugural de gran format Interferència 03, amb la implicació de 350 voluntaris i col·lectius locals, va ser més que una representació escènica: va convertir la ciutat en escenari i partitura, reconnectant el públic amb la seva pròpia identitat col·lectiva en un acte que va barrejar patrimoni, memòria i risc artístic.

El bon balanç d’aquesta edició també s’explica pel gran nombre de professionals acreditats, la consolidació de formats com l’Espai la Paraula i el focus internacional —enguany dedicat a Irlanda—, que reforcen la mirada oberta de la fira. Tot plegat es produeix en un context de limitacions pressupostàries que obliguen a repensar camins, i és just reconèixer la feina de l’equip que marxa i d’aquell que continuarà per mantenir la flama viva. FiraTàrrega ha tornat a demostrar que sap reinventar-se, que connecta amb la ciutadania i que consolida Tàrrega com a capital cultural més enllà de les seves dimensions. No és poca cosa: la cultura de carrer, quan és tractada amb ambició i arrelament, és capaç de generar comunitat i també d’impactar econòmicament el territori.

En paral·lel, el concert solidari del Paupaterres celebrat a Cal Trepat va exemplificar una altra cara de la cultura: la de la resistència i la comunitat que s’alia quan tot va mal dades. Més de 3.000 persones van omplir l’espai de l’antiga fàbrica J. Trepat per donar suport a un festival molt estimat a les Terres de Ponent, que viu moments econòmics complicats després de la suspensió de la darrera jornada del juliol. El cartell amb Els Pets, Ginestà, Tropical Mystic i Mateu Bru va ser una festa de retrobament i de solidaritat. L’èxit de la convocatòria no només ajudarà a cobrir pèrdues amb fins a un 80% de recuperació econòmica, sinó que també ha fet visible l’estima col·lectiva per un projecte cultural que és patrimoni emocional de la ciutat i la comarca. Tant en el cas de FiraTàrrega com en el Paupaterres, queda clar que la cultura és un bé comú que no només es consumeix, sinó que es defensa i es construeix col·lectivament.