Editorial

LAIA PEDRÓS

La cultura popular ha anat guanyant protagonisme en els darrers anys a Tàrrega com a eina per preservar la identitat col·lectiva i reforçar els vincles socials. La recent presentació de Lo Groguet, un nou element del bestiari festiu local, i el reconeixement a l’Associació Guixanet com a consolat del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya evidencien que les tradicions no només són un reflex del passat, sinó també una aposta pel futur. Però, més enllà dels actes festius, què ens diu tot això sobre la societat que som i la que volem ser?

La força de la joventut en la cultura popular

Lo Groguet, creat per un grup d’adolescents de 12 a 16 anys, és molt més que una figura simpàtica inspirada en un ànec de goma. Representa el compromís d’una generació jove amb les tradicions locals. En un món on les pantalles sovint monopolitzen el temps lliure dels més joves, veure com aquests adolescents dediquen esforços a construir una figura des de zero és esperançador. És evident que la cultura popular té el poder d’engrescar i unir generacions. 

El reconeixement a Guixanet: humilitat i excel·lència

L’Associació Guixanet ha rebut un premi merescut pel seu treball incansable en favor del bestiari festiu. Aquest reconeixement posa en valor no només les figures que han creat, sinó també l’esperit comunitari que han fomentat. Maria Navarro, presidenta de l’entitat, ho resumia perfectament: “La cultura popular ajuda a crear identitat.” Però aquesta identitat no neix sola; requereix dedicació, recursos i una visió clara. És aquí on les institucions han de jugar un paper clau. Si volem que associacions com Guixanet continuïn sent referents, caldrà garantir-los suport econòmic i logístic.

La pèrdua d’un referent: mossèn Josep Camprubí

La mort de mossèn Josep Camprubí ens recorda que la cultura popular no només es construeix amb actes festius, sinó també amb persones que dediquen la seva vida a teixir vincles comunitaris. Camprubí va ser un impulsor d’iniciatives com les colònies Sant Eloi o les olimpíades infantils, projectes que van marcar generacions. La seva trajectòria ens convida a reflexionar sobre el paper dels líders socials en la preservació de les tradicions. Qui prendrà el relleu d’aquestes figures? I com podem garantir que les seves aportacions no quedin oblidades?

Conclusió

La cultura popular és molt més que folklore; és una eina poderosa per construir comunitat i reforçar la identitat col·lectiva. A Tàrrega, exemples com Lo Groguet o l’Associació Guixanet ens mostren que les tradicions poden ser innovadores i inclusives. Alhora, figures com mossèn Camprubí ens recorden que cal cuidar els pilars humans d’aquesta cultura. Així doncs, si volem garantir un futur ric en tradicions i cohesió social, caldrà apostar per iniciatives que impliquin els joves, reconèixer el treball de les entitats locals i preservar el llegat dels grans referents. La cultura popular no és només passat; és el nostre futur compartit.