Editorial

LAIA PEDRÓS

Coincidint amb el 8-M, Dia Internacional de les Dones, l’ajuntament de Tàrrega ha posat en marxa una campanya titulada Teixint cures, que pretén reivindicar la pèrdua de drets de les dones que treballen en economia submergida. La iniciativa s’allargarà durant tot un any i se centrarà en tres àmbits: els treballs de cures en l’àmbit domèstic (aquest mes de març), els treballs en l’àmbit rural (a l’octubre coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Rurals), i la indústria tèxtil (el març del 2025). En la presentació de l’extensa programació, la tècnica de l’àrea de Feminismes, Mireia Fontanet, va destacar “la importància de les cures per sostenir tot el sistema capitalista ja que sense les cures i les dones que cuiden, el sistema s’enfonsaria”. Malgrat aquesta rellevància, va lamentar que “moltes vegades aquest treball no està reconegut de forma oficial i les dones que s'hi dediquen perden alguns dels drets que suposa no tenir contracte, com són la jubilació o l'atur”.

Es tracta d’una campanya necessària per reivindicar la sobrecàrrega i la precarietat que pateixen avui en dia encara moltes dones, ja que tot i haver fet avanços com a societat, en la majoria de llars encara no es reparteixen equitativament les tasques i són les dones les que les assumeixen, les quals acaben fent una doble o fins i tot una triple jornada laboral, ja que han de compaginar el treball remunerat a la seva feina amb el treball no remunerat a casa. Tot plegat, com destaquen des de la regidoria de Feminismes de Tàrrega, afavoreix el deteriorament de la salut, tant físic com, especialment, mental. “Uns riscos que romanen invisibles, els efectes dels quals es van acumulant i acaben tenint conseqüències a llarg i curt termini”, destaquen en el dossier que han editat i que es pot descarregar a ciutadaniatarrega.cat. Precisament, aquí també s’hi pot llegir un article de la doctora en Treball Social Márcia Botelho de Oliveira titulat Dones i cures en primera persona, en què diferents dones, la majoria immigrants, expliquen les seves experiències personals. En la majoria de casos són dones que han treballat tota la seva vida en feines vinculades a les cures: com a minyones, fregant cases, fent de cangurs, cuidant persones grans... i malgrat fer jornades dures i interminables, no poden gaudir d’una jubilació digna (tenen pensions reduïdes) perquè gairebé no han cotitzat i segons comenten, quan estaven malaltes, continuaven treballant perquè en cas contrari no cobraven. Uns testimonis que ens han de fer plantejar moltes coses com a societat si realment volem aconseguir la tan reclamada igualtat.