Editorial

LOURDES CARDONA

Vivim en una societat que vol les coses ja i sense haver de suar gaire. No tenim paciència ni ganes d'esforçar-nos. La pandèmia (que no té solució ràpida ni senzilla) ens recorda cada dia com és de necessari cultivar la cultura de l'esforç, que sembla que hem perdut.

El passat mes de març ens vam quedar a casa per ajudar a posar remei a un problema sense precedents força convençudes, potser perquè no sabíem la que ens queia a sobre... Però ara, quan ja van nou mesos d'incerteses, limitacions i esforços continus, estem cansades de cedir tant (jo la primera) i correm el perill de tirar la tovallola. Però no ho podem fer, no hi tenim el dret (m'atreviria a dir); tot i que sí en tenim d'exigir responsabilitats i explicacions a qui porta el timó en aquest assumpte...

Hem de fer l'enèsim esforç (i darrere d'aquest segurament en vingui un altre i un altre...) per mirar de posar les coses més senzilles a qui ens envolta. Fem-ho fixant-nos més en el que hem aconseguit que en el que se'ns escapa. Potser així aconseguim la mínima sensació de seguretat que necessitem per trobar forces per empènyer el carro.

Qui fa gala d'una gran dosi d'empenta i decisió són les nedadores i nedadors del Club Natació Tàrrega, que des de la setmana passada s'entrenen a la piscina de Verdú, que el club ha adaptat. Encara que l'aigua sigui calenta, sortir a nedar amb temperatures que ronden els 10 graus (i possiblement més baixes a mesura que avanci l'hivern) té molt de mèrit. Bravo per a aquesta canalla amb tantes ganes de nedar! I bravo també per al club, que ha treballat per fer possible una alternativa al tancament de la piscina coberta de Tàrrega més o menys satisfactòria per a les mares i pares d'aquests infants i joves!

No vull entrar a valorar l'oportunitat de les obres ni en qui és responsable que la piscina de la capital de l'Urgell estigui en l'estat que està, perquè ja fa anys (molts) que s'hauria d'haver actuat per posar al dia les instal·lacions i la culpa (que sempre és molt negra), aquest cop, queda ben repartida.

Vull posar en valor l'esforç que suposa enguany continuar nedant, ja sigui dins (com fan els i les joves del CN Tàrrega) com fora de l'aigua (com hem de fer totes aquest final d'any).