Editorial

LOURDES CARDONA

Casa nostra és el nostre refugi, un dels pocs llocs on ens sentim segures malgrat no ser un búnquer impenetrable (menys encara per als virus). És l'indret on ens traiem la mascareta, ens oblidem de la distància social i abracem i petonegem lliurement (evidentment si vivim en família i sobretot amb canalla petita, no pas sols). És l'espai on vivim al 100%, l'indret on les rutines són gairebé calcades a les d'abans de la pandèmia. Si bé el coronavirus ens ha fet redescobrir les nostres llars i fer-hi canvis per, ara que hi passem més temps, adaptar-les a la perfecció a les nostres necessitats.

La llar és un aixopluc per a moltes persones, però malauradament no fa aquest paper per a tothom. Les cases on viuen maltractadors es converteixen en presons per a les seves víctimes i el confinament total els va fer la feina més fàcil que mai. Haver de romandre més temps a casa ha ajudat els agressors a controlar i pressionar les seves víctimes, perquè si totes nosaltres vivim en plenitud a casa també ho fan els agressors, que se senten més forts quan la xarxa social de les seves víctimes es redueix (fet que succeeix en el context actual).

És per això que el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, que es commemora cada 25 de novembre, enguany denuncia especialment la situació de totes aquelles dones que han passat el confinament amb els seus agressors; així com el fet que el confinament ha afectat de manera desigual homes i dones (i és que han estat aquestes qui en molts casos han carregat amb el sobreesforç que ha comportat la pandèmia dins de les llars).

En el que va d'any, a Catalunya onze dones (entre les quals hi ha una nena morta en el mateix incident que la seva mare) han mort assassinades per la seva parella o exparella, més que en tot el 2019. A més, enguany més de 9.700 dones de tot el país han dit "prou" i presentat més de 9.600 denúncies contra els seus agressors (l'any passat van ser una mica més de 13.000).

D'aquí que, encara que hàgim avançat (que ningú pot negar que ho hem fet), cal seguir lluitant perquè cap dona (ni els seus fills) sigui maltractada i/o assassinada simplement per ser-ho. Hem de seguir batallant perquè el refugi de ningú sigui una presó per a cap dona.